L’episodi al Col·legi Major Elías Ahúja de Madrid, a principis d’octubre, amb el crit de “putes, sortiu dels vostres caus”, és només un exemple que s’ha fet visible i polèmic de les múltiples violències que les dones pateixen a diari. La seva expressió més insuportable són els feminicidis, 10 a Catalunya aquest 2022, però aquests assassinats, sovint, són la culminació de moltes violències prèvies i amagades, com la sexual, l’econòmica, la psicològica, la digital o la vicària. I darrere d’elles hi ha la cultura masclista, el patriarcat que les legitima i perpetua.
El combat de les violències masclistes, que són una violació dels drets humans, i, per extensió, la bandera lila, és una màxima prioritat per a Esquerra Republicana i per al Govern encapçalat pel president Pere Aragonès i amb Tània Verge com a consellera d’Igualtat i Feminismes. Amb motiu d’aquest 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, recollim 10 mesures republicanes que han fet avançar la transformació feminista al nostre país.
1. Un nou model d’abordatge de les violències sexuals: presentat per la consellera Verge aquest 16 de novembre, ha de ser “un GPS per a tots els departaments del Govern, administracions i actors socials”, inclou 89 accions i compta amb 40 milions d’euros fins al 2025, als quals se sumaran recursos d’altres departaments. Suposa la introducció de nous serveis d’atenció 24 hores, tant presencials com telefònics, que atendran totes les violències sexuals, siguin recents o no (sovint, el trauma apareix més tard i la necessitat d’acompanyament, també). L’atenció telefònica 24 hores, que és gratuïta i confidencial, ja està activa, i l’atenció presencial 24 hores ho estarà el tercer trimestre del 2023 i es podrà desplaçar a qualsevol municipi del país. En tots dos casos, cal trucar al 900 900 120. A més, el nou model d’abordatge de les violències sexuals implica una major coordinació de tots els protocols i circuits existents al país, i una forta aposta per la prevenció, per tal de substituir la cultura de la violació per la cultura del consentiment.
2. El nou permís per dol gestacional i la flexibilització horària en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut per al personal de la Generalitat: El Govern també ha presentat, recentment, dues mesures pioneres per als treballadors i treballadores de la Generalitat (mestres, professors, bombers, Mossos, personal administratiu…) que permeten, per una banda, que les persones progenitores que hagin patit una pèrdua gestacional entre la sisena setmana i el dia 179 de la gestació tinguin dret a un permís de tres dies hàbils (les pèrdues produïdes abans del sisè mes d’embaràs no estaven cobertes fins ara); i, per altra banda, la possibilitat d’absentar-se fins a vuit hores mensuals recuperables en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut, justificant-ho únicament amb una declaració responsable telemàtica. D’aquesta manera, des de l’Administració Pública es dona exemple per tal que, posteriorment, aquestes mesures es puguin estendre al sector privat, en el marc de la concertació amb els agents socials i econòmics.
3. La gratuïtat de l’educació dels 0 als 2 anys i el nou servei de cangur públic: Una de les primeres mesures de l’executiu liderat per Pere Aragonès que ha fet avançar la transformació feminista (i també la social) va ser la gratuïtat de l’educació dels infants fins a 2 anys. Una mesura que, juntament amb la creació d’un nou servei de cangur públic, ha afavorit la conciliació de la vida familiar amb la laboral (el 93% de les excedències per cura d’infants o persones dependents les demanen les dones, com també la majoria de reduccions de jornada). Cal emmarcar que el Departament d’Igualtat i Feminismes ha defensat des del primer dia la necessitat d’avançar en el dret al temps: alliberar temps a les dones perquè puguin tenir espais per a la participació política, social, per a la formació, la feina o per gaudir de temps d’oci. De fet, aquest octubre va crear la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, que incentivarà mesures específiques en empreses, entitats i ens locals i públics.
4. El pla de xoc d’ocupació dissenyat exclusivament per a dones més elevat de la història: La contractació íntegra durant un any i a temps complet de 700 dones i el finançament del 20% dels contractes de més de 3.000 dones a l’atur de municipis de menys de 5.000 habitants són alguns dels programes d’inserció professional que va anunciar el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, aquest setembre. El conjunt dels programes, que s’aniran desplegant fins a finals de 2023, sumen una inversió rècord de 52,6 milions d’euros i aspiren a arribar a 41.000 dones. El seu objectiu és suprimir el llast de la bretxa ocupacional existent entre homes i dones.
5. La feminització dels cossos de seguretat amb la reserva del 40% de places de Mossos, Bombers i Agents Rurals per a dones: Una mesura que s’ha impulsat per justícia, però també per eficàcia, perquè, només assemblant-se a la societat que volen servir, els cossos de seguretat seran capaços de fer-ho millor. Els requisits tradicionals per accedir a aquestes posicions estaven basats en paràmetres exclusivament masculins, fet que el Govern ha redreçat per acabar assolint la paritat.
6. El combat de les violències sexuals en l’àmbit de l’oci nocturn: Interior va posar en marxa a principis de juny un pla per donar una resposta policial eficaç davant les violències sexuals als espais d’oci nocturn. El pla, que té cinc eixos estratègics -la prevenció, l’atestat policial, l’atenció a les víctimes, la investigació i la formació dels agents implicats-, ha comportat la implementació de noves accions i la reordenació, homogeneïtzació i millora de les actuals per minimitzar l’impacte d’aquests delictes sobre les víctimes. Així, durant aquests mesos, els Mossos d'Esquadra han destinat 11.339 hores a la prevenció de violències masclistes en entorns d’oci, un 84% de les quals fetes per unitats de seguretat ciutadana; han realitzat 856 contactes en la prevenció de violències sexuals amb institucions, associacions i entitats; i han fet més de 86 tallers i formacions. També s’han reforçat els punts lila que els municipis ofereixen en es espais d’oci i s’han estat impartint formacions a ajuntaments i consells comarcals per garantir una atenció adequada i coordinada en aquests punts lila.
7. El combat de la pressió estètica: Igualtat i Feminismes va iniciar aquest mes de març una investigació contra una cadena multinacional de moda que opera a Catalunya que només compta amb les talles més petites (XS/S) i que ofereix roba per a nenes que incita a la sexualització del cos. Va ser la primera actuació del pla d’acció per combatre la pressió estètica, una forma de violència contra les dones que té per objectiu disciplinar-les: què i quant han de menjar, com han de vestir o com poden evitar que el rostre o el cos expressin l’edat que tenen. Les accions del pla s'encaminaran a incrementar la consciència social sobre l’impacte de la pressió estètica en el benestar físic i emocional, així com a prendre mesures relatives al control de talles, la inclusió de continguts educatius a escoles i instituts i l’adopció d’acords sectorials amb el món de la publicitat i de la moda, perquè la representació dels cossos sigui més diversa i s’ajusti molt millor a la realitat.
8. El Pla d’Equitat Menstrual: El Departament de la consellera Verge també va repartir 1.200 copes menstruals, calces i compreses reutilitzables entre alumnes de tercer d’ESO de 24 centres educatius del país en la prova pilot del Pla d’Equitat Menstrual. “La meva regla, les meves regles” ha estat un projecte innovador amb voluntat d’universalitzar l’accés als productes menstruals i el coneixement sobre la menstruació al conjunt de la població, ja que encara cal trencar estigmes i tabús. Alhora, ha contribuït a la conscienciació de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús. Aquesta primera fase del pla va anar acompanyada de sessions formatives a més de 2.500 nois i noies.
9. El desplegament de la Llei 19/2020 d’Igualtat de Tracte i No Discriminació a través d’un nou organisme responsable: El mes de març es va presentar l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que compta amb un equip de tècnics de perfil jurídic i psicosocial i s’encarrega de l’atenció a les víctimes de discriminació, facilitant la recepció, seguiment i gestió de les denúncies administratives per situacions de discriminació, així com altres funcions també reconegudes a la llei. El Govern té per objectiu que cap persona sigui menystinguda, ni li sigui negat l’accés a locals o serveis, ni que se senti assenyalada o arraconada per l’aspecte, el gènere, l’edat, la llengua, l’orientació sexual o la identitat de gènere.
10. Les ajudes a l’esport femení s’han multiplicat per quatre per afavorir la igualtat d’oportunitats: l’esport femení viu un moment àlgid al nostre país, però encara pateix un hàndicap de visibilitat, reconeixement i normalització. El Govern té com a objectiu que aquesta sigui la legislatura de l’esport femení i, per aquest motiu, el mes d’abril el president Aragonès va anunciar que es multiplicaven per quatre els ajuts destinats a l’esport femení fins arribar als 3 milions d’euros, un salt molt important respecte els 750.000 euros que s’hi havien destinat el 2021. A més, els ajuts arribaran no només als clubs que participen en les màximes categories estatals, sinó, també, als que ho fan en les segones màximes categories.
A banda d’aquestes actuacions de Govern, bona part de la feina republicana passa per conscienciar i sensibilitzar la població sobre les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones, i sobre la necessitat d’assolir una societat igualitària. En aquest sentit, Esquerra Republicana ha impulsat la campanya “Stop Bretxa Salarial”: Una ruta lila per tot el territori en què les republicanes han denunciat, a través d’actes dinàmics i participatius, el fet que les dones cobrin, de mitjana, 6.000 euros anuals menys que els homes i com revertir-ho. Durant la campanya, impulsada per la vicesecretària general de Feminismes i LGTBI d’Esquerra, Raquel Sans, una furgoneta retolada amb una il·lustració de l’artista valenciana Tres Voltes Rebel ha fet parada a més de vint municipis dels Països Catalans i, en cada acte, hi ha hagut dues ponents, una d’Esquerra Republicana i una altra dona externa al partit i referent en algun àmbit, fet que ha permès escoltar noves veus i apropar la lluita feminista i republicana a un nou públic.
