Commemorem la primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya recollint 10 coses que potser no sabies de la seva vida

Malgrat la rellevància de la figura, malgrat haver trencat un sostre de vidre esdevenint la primera alcaldessa de Catalunya, el nom de Nativitat Yarza Planas havia quedat sepultat per la repressió franquista i la catifa de la Transició. Avui, però, afortunadament, coneixem amb més profunditat la vida d’aquesta mestra, política i miliciana que va fer història, i que el Govern de la Generalitat ha commemorat al llarg d’aquest 2022, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, amb actes de divulgació, pedagogia a les escoles i d’altres actuacions.

Des d’Esquerra Republicana volem recuperar i dignificar la memòria de Nativitat Yarza Planas, una dona que, al llarg de la seva vida, va posar el cos per defensar ideals democràtics i igualitaris per a Catalunya, i que va ocupar espais, com el de batllessa, fins llavors reservats als homes. Recollim 10 coses que potser no sabies de la seva vida, a partir de la biografia escrita per Antoni Dalmau i Isidre Surroca.

Actualment, les dones, a causa de la seva instrucció deficient, no han sabut, encara, emancipar-se, ja que pesen molt damunt d’elles els prejudicis que els ha inculcat el clericat, amb finalitats indubtablement interessades. Quan la dona catalana s’hagi pogut desfer d’aquest llast i, com a fruit de la seva cultura, opinar lliurement sense els consells del capellà, portarà a cap la seva obra revolucionària que serà, sens dubte, tant o més avançada que la que han dut a terme fins ara els nostres homes.

Nativitat Yarza Planas

1. Va néixer a Valladolid el 1872, en una família d’arrels aragoneses i mallorquines. El pare treballava de sabater per a l’exèrcit i, per tant, es veia sotmès periòdicament a una mobilitat forçosa. L’any 76, Manuel Yarza i Lorenza Planas van haver de traslladar-se a viure a Barcelona amb els tres fills, Bernarda, Natividad i Mariano. Així, la futura mestra va fer pràcticament tota la seva criança a Catalunya.

2. Va estudiar magisteri a Osca, i va treballar de mestra interina a diferents municipis, com Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Saderra (Orís), Vilanova del Camí, Igualada, Gandesa, Cabrera de Mar, Candasnos (Aragó) i, finalment, el 1930, va ser nomenada mestra en propietat de l’escola de Bellprat (Anoia).

3. Donya Nati —així la coneixien els alumnes— exercia un magisteri marcat per valors republicans, feministes i laïcistes, que la van acompanyar tota la vida i que li van donar una dimensió política. Ella i Emili Viguera van innovar en el sistema d’ensenyament de l’escola pública de La Pobla de Claramunt seguint les tesis de l’Escola Nova, convertint la classe de les noies i la dels nois en aules mixtes.

4. Com a afiliada al Partit Republicà Radical Socialista, va ser correligionària del líder d’aquest partit i ministre del govern de la República, Marcel·lí Domingo, un dels polítics republicans catalanistes de més prestigi i trajectòria. Yarza va ser, també, una de les fundadores de l’Associació Femenina Republicana Victoria Kent a Barcelona el 1931, l’objectiu de la qual era animar les dones a col·laborar amb la República. A finals del 1933, va abandonar el Partit Republicà Radical Socialista i es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya.

5. L’any 1934 va decidir presentar-se a les primeres eleccions municipals que permetien aquest dret a la dona, i ho va fer encapçalant la llista d’Esquerra a Bellprat. Va ser escollida alcaldessa el 14 de gener i nomenada la primera alcaldessa de Catalunya triada per sufragi universal. El vot de les dones, tant a Bellprat com al conjunt de Catalunya, va contribuir a la victòria de les esquerres, desmentint les pors que molts republicans tenien al sufragi femení, perquè creien que reforçaria les opcions conservadores.

6. Aquell dia, Nativitat Yarza Planas es va mostrar entusiasmada amb el resultat: “No hi ha hagut ni un sol incident; ha estat el dia més bonic de la meva vida”, va dir a una revista madrilenya. El seu nomenament va tenir molt de ressò a la premsa. A més, ja alcaldessa, Yarza va incrementar significativament les seves aparicions a l’esfera pública amb participacions en conferències i mítings. L’estiu del 1934, va traslladar-se a La Pobla de Claramunt, on havia obtingut plaça de mestra, i és on va residir fins a l’esclat de la Guerra Civil.

7. Els seus 63 anys no li van impedir allistar-se a les forces republicanes. Va anar al front d’Aragó com a miliciana, on, durant dos mesos, va participar en la columna del PSUC i la UGT. Mentrestant, a Barcelona, les previsions d’alumnes a les escoles es van desbordar, perquè s’havia de donar cabuda als milers d’infants refugiats que arribaven procedents de zones de guerra. Quan Yarza es va veure obligada a tornar del front, va ser conscient de la necessitat de nous mestres i va demanar el trasllat provisional de la Pobla de Claramunt cap a Barcelona. Es va acomiadar dels alumnes de la Pobla amb el vestit de miliciana que portava quan va tornar del front, amb cartutxera i pistola.

8. Com tantíssimes persones, Nativitat Yarza Planas va haver de marxar a l’exili: se sap que, el gener de 1939, entrava a França. És molt possible que fos internada al camp del Voló, a uns deu quilòmetres al nord del Pertús, i que va acollir bàsicament dones i infants. Des d’allà, podria ser que l’haguessin portat a Manhac la Vau o directament a Tolosa de Llenguadoc.

9. Davant de la immensa allau de refugiats a la República Francesa, i la imminència d’una nova guerra provocada pel feixisme de Hitler i Mussolini, no és d’estranyar que Yarza demanés ser acollida a Mèxic. Però, potser, precisament, l’esclat de la guerra a Europa, el setembre d’aquell 1939, va fer impossible el seu pla. Trobant-se a la capital occitana, doncs, va presenciar l’ocupació dels carrers per part dels nazis. S’explica que el 1944 va ser autoritzada per tornar, però, quan era al tren, va saber de la seva imminent detenció i de les conseqüències que podia tenir, de manera que, a Portbou, ja només hi van arribar les seves maletes.

10. Els darrers anys de la seva vida els va passar fent de planxadora a Tolosa, on donya Nati va morir sola, pobra i oblidada, quan feia ben poc que havia complert els 87 anys, el 1960. Cal recuperar i dignificar la seva memòria perquè és la memòria del país: va ser la primera alcaldessa de Catalunya, sempre fidel als seus ideals republicans, laics i feministes.