'Ens volen cansats i derrotats, però no saben que tornarem més forts'

Carta d'Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès i Marta Vilalta a la militància

Benvolguts i benvolgudes,

Avui fa tot just una setmana, els nostres companys i companyes eren condemnats de manera injusta a més de 100 anys de presó per haver defensat el nostre dret a decidir democràticament el nostre futur. Una setmana després, la repressió no ha fet més que augmentar i s’han multiplicat les persones represaliades i empresonades, amb qui ens solidaritzem i de qui ens hem posat a disposició.

Però amb la repressió creixent també s’ha fet immensa la resposta ciutadana a la política venjativa de l’estat. El gruix dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens hem mobilitzat per defensar els nostres drets i llibertats col·lectives i exigir-li a l’estat que s’assegui i dialogui d’una vegada per totes.

El malestar per la sentència s’ha fet sentir al carrer però també des de les institucions. La set de venjança de l’estat ha actuat d’esperó per enfortir el malmès consens estratègic, tan necessari, i conjurar-nos en les reivindicacions, legítimes i compartides, d’amnistia, autodeterminació i república.

La set de venjança de l’estat ha actuat d’esperó per enfortir el malmès consens estratègic, tan necessari, i conjurar-nos en les reivindicacions, legítimes i compartides, d’amnistia, autodeterminació i república

Una unitat d’acció que ja ha començat a donar els seus fruits, a tots els nivells:

Al Govern, aprovant un acord per instar l’estat a dialogar sense condicions i defensant l’autodeterminació com a via per decidir el futur polític de Catalunya.

Al Parlament, celebrant-hi un ple extraordinari i registrant-hi una proposta de resolució que rebutja la sentència, denuncia l’intent de l’estat de silenciar la cambra i es referma en la voluntat de debatre-ho tot, també l’autodeterminació.

Als ajuntaments, celebrant plens extraordinaris i aprovant-hi, en centenars d’ells, una moció pactada entre els partits i les entitats municipalistes.

No tot ha estat positiu, però. A la repressió de l’estat, coneguda i previsible, s’hi han sumat males praxis de la nostra policia que no podem passar per alt ni deixar de denunciar. La prioritat aquests dies ha de ser la garantia de l’exercici de drets fonamentals com el de reunió i manifestació, i així ho defensarem, des de la lleialtat institucional.

Uns drets que, de ben segur, haurem de seguir exercint de manera massiva les setmanes que ara vénen. La gent d’Esquerra Republicana hem de ser, com fins ara, a tot arreu. Tant al carrer com a les institucions, no podem ser a cap altre lloc que al costat de la ciutadania de Catalunya. Hi serem també tots els electes, en iniciatives unitàries que s’anunciaran els propers dies.

Propiciarem també trobades amb la militància, convocarem actes i encartellades arreu del país... Hem de posar-ho tot per garantir que les properes mobilitzacions siguin un èxit, començant per la manifestació del proper dia 26. Fem d’aquest dissabte una nova diada històrica, massiva, pacífica i àmplia.

Posem els nostres recursos al servei d’aquelles iniciatives que ens aproparan a una solució democràtica, de diàleg, de defensa dels drets i llibertats, tant a Catalunya com en l’escena internacional. Denunciem, arreu i tothora, la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol. Estiguem, com sempre hem fet, a l’alçada de l’emergència del moment.

Davant d’un estat que veu en l’independentisme l’única amenaça real a la seva supervivència i la dels seus privilegis i pràctiques antidemocràtiques, tinguem molt clar qui és l’adversari. Ens volen fer passar per violents per justificar la seva repressió. Ens volen dividits per a desviar-nos dels nostres objectius. Ens volen guanyar amb joc brut amb el que mai no podran guanyar per vies democràtiques.

Però per molt que ho destigi l’estat, la sentència no ha estat el final de res, sinó un nou impuls per al moviment independentista. Ens volen cansats i derrotats, però no saben que tornarem. I que tornarem més forts.