Avui, 28 de juny, és el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, o també anomenat Dia de l’Alliberament LGTBIQ+. Per aquest motiu, recollim alguns esdeveniments històrics que han marcat la lluita del col·lectiu a nivell global i, especialment, a Catalunya.
- La llavor: els disturbis d’Stonewall
El 28 de juny de 1969 va tenir lloc un dels fets més importants per la lluita del moviment LGTBIQ+. Aquell dia, i tal com passava sovint als Estats Units en aquella època, un pub de Nova York anomenat Stonewall Inn va patir una batuda policial. Aquest local, com altres que hi havia a la ciutat, era conegut per ser un lloc de trobada entre persones obertament homosexuals, bisexuals, transsexuals o treballadors del sexe. Això era motiu suficient perquè la policia entrés al pub i registrés tots els assistents o, fins i tot, detingués aquells que no portaven roba “del seu gènere” o no tenien la documentació. I, com era habitual, moltes d’aquestes batudes acabaven amb alguna garrotada de la policia.
La diferència d’Stonewall amb la resta d’irrupcions policials a locals com aquest és que, en aquesta ocasió, els clients afectats no es van quedar callats i van contraatacar burlant-se dels agents o tornant els cops que rebien.
Com a conseqüència, les nits següents, i de forma més organitzada, algunes manifestacions van recórrer els carrers de la ciutat i van acabar, de nou, amb incidents entre els manifestants i la policia.
Aquests fets van ser la llavor de l’organització del col·lectiu LGTBIQ+ i, arran d’això, el 28 de juny se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+. - Barcelona, capdavantera: la primera manifestació LGTBIQ+ de Catalunya i de l'Estat espanyol
A principis dels anys setanta havia nascut el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), tot i que de forma totalment clandestina, com a resposta a l’aprovació de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social. Les Corts Franquistes van aprovar aquesta normativa considerant l’homosexualitat un element “antisocial” i “amenaçador” per la societat. Just després de la mort del dictador Francisco Franco, neix el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). L'organització es va començar articular uns anys enrere, quan els disturbis d’Stonewall ja havien començat a articular una marea de reivindicacions arreu del món i amb el MELH com a precedent.
El FAGC va passar una temporada donant suport a altres lluites socials com la Diada de Catalunya, el Dia de la Dona o el Primer de Maig. Però el 26 de juny de 1977 decideix sortir al carrer pel seu propi peu en el què es convertiria en la primera manifestació del col·lectiu LGTBIQ+ a Catalunya, que tindria lloc a Barcelona.
Tot i això, i si donem una ullada més profunda en el temps, la història ens dona un altre possible referent. L’escriptor Jean Genet inclou en un llibre de ficció un fragment que podria ser del tot real. És el que es coneix com a Marxa de les Carolines, que s’ubica a principis dels anys trenta. Les Carolines eren un grup de dones transsexuals que vivien de la prostitució pels voltants del barri de Ciutat Vella de Barcelona. Segons explica Genet, arran d’un fet al voltant de la zona on solien trobar-se, les Carolines van organitzar una marxa per protestar irònicament. Encara que el llibre de Genet sigui una novel·la de ficció, els fets que relata encaixarien perfectament amb la realitat, i és per aquest motiu que algunes organitzacions la reconeixen com la primera manifestació del col·lectiu LGTBIQ+. - L’homosexualitat deixa de considerar-se una malaltia
Avui dia ens podria semblar inversemblant. Però fins fa pocs anys l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considerava l’homosexualitat una malaltia mental. No va ser fins al 17 de maig de 1990 que l’OMS va decidir eliminar-la d’aquesta llista.
Encara que aquest fet ens pugui semblar lluny de casa nostra, va ser molt rellevant per a la lluita del col·lectiu LGTBIQ+ arreu del món, sobretot per la repercussió que té una organització com l’OMS. És per aquest motiu que, des del 2005, el 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia. - Primers passos cap a la legalització del matrimoni homosexual
El matrimoni homosexual a Espanya es va aprovar l’any 2005, sent així el tercer país del món a legalitzar-lo. Ara bé, abans d’això, van ser molt importants els passos que van fer alguns territoris, sobretot Catalunya. El 15 de juliol de 1998, el Parlament va aprovar la Llei d’unions estables de parella, on hi havia un article que reconeixia la unió estable entre persones del mateix sexe. Les parelles homosexuals podien declarar la seva unió i així tenien algun avantatge administratiu. Però, sobretot, podien reconèixer legalment i oberta la seva relació. Després d’això, altres comunitats autònomes també van aprovar lleis similars, que van ser l’embrió de la legalització definitiva del matrimoni homosexual uns anys més tard. - La llei catalana de drets LGTBIQ+, pionera i fruit d'un consens parlamentari històric
Després d’anys de debat, el 2 d’octubre del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Drets de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals per l’erradicació de l'homofòbia. Ho va fer amb un gran i històric consens parlamentari. L’objectiu de la llei, aprovada amb la satisfacció de representants de diferents grups socials, és garantir els drets del col·lectiu LGTBIQ+ i facilitar la seva participació i representativitat en tots els àmbits de la vida.
Aquesta va ser una llei pionera perquè, tot i que alguna altra comunitat autònoma ja tenia lleis de drets del col·lectiu LGTBIQ+, introduïa sancions per aquells qui incomplissin la llei.
