Acció Social presenta una exposició per reflexionar sobre els usos dels temps

El Palau Robert acull l'exposició "Quin temps tenim? L'organització de la vida quotidiana", que proposa una reflexió sobre la reestructuració de la gestió dels temps.

L'exposició, que es podrà visitar fins el 28 de març, fa reflexionar sobre la diferent percepció del temps entre dones i homes. S'hi remarca que el rellotge de les dones està en gran part adaptat al ritme dels altres pel rol familiar, la seva responsabilitat en relació a fills i filles i persones dependents i la participació simultània en el mercat laboral. Aquesta situació condiciona una vivència del temps diferenciada i converteix els diferents usos del temps en un indicador de les desigualtats existent entre homes i dones.

L'exposició té dos grans apartats. El primer, "El temps: una pluralitat d'experiències" mostra els usos diferenciats del temps per part de dones i homes i les conseqüències negatives que aquesta desigualtat té per a les dones. En aquest àmbit també es mostra la importància de visibilitzar els treballs de cura i la seva comptabilització econòmica.

El segon apartat de l'exposició, "Temps i organització de la vida quotidiana", se centra en explicar els canvis socials que han protagonitzat les dones en els darrers anys i posa en evidència la necessitat de reorganitzar la vida a partir d'uns altres paràmetres temporals, no regits només per la jornada laboral.

Finalment, la mostra explica quines són les polítiques que es proposen des del Govern de la Generalitat de Catalunya per abordar aquest fenomen. En aquest sentit, es destaquen accions com els Plans de polítiques de dones i el Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana 2008-2018, que ha impulsat Acció Social.

També s'explica l'avenç pel que fa a les mesures de conciliació en les empreses i el foment dels plans d'igualtat en la gestió dels recursos humans, així com la introducció dels i les agents d'igualtat. A Catalunya, el Govern ha subvencionat 461 empreses per implantar mesures d'igualtat o bé per contractar la figura de l'agent d'igualtat, un suport que ha beneficiat més de 210.000 treballadors i treballadores.

Aquestes actuacions promouen un canvi en les actituds, comportaments, estereotips de gènere i estructures organitzatives que dificulten l'accés, la presència i la permanència de les dones en el mercat de treball i invisibilitzen o desaprofiten elements claus de competitivitat.