El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós, ha presentat avui el butlletí electrònic “La immigració en xifres”, un nou recurs estadístic amb periodicitat trimestral que permetrà ampliar el coneixement i la comprensió sobre la transformació social viscuda a Catalunya en els darrers anys arran de l’arribada de més d’un milió de persones. Durant l’acte també ha intervingut el sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, Andreu Domingo, que s’ha encarregat d’elaborar els continguts de la primera edició.
El sumari inclou quatre apartats: principals dades demogràfiques de la població estrangera a Catalunya, distribució territorial i diversitat comarcal, col·lectius estrangers més nombrosos, i mercat de treball i educació. Els continguts es basen en dades del padró de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 de gener de 2008, de l’Observatori del Treball del Departament de Treball i del Departament d’Educació.
Entre d’altres conclusions, es desprèn com:
- l’entrada al segle XXI ha significat per Catalunya multiplicar per 12 les persones de nacionalitat estrangera empadronades respecte el 1999
- la distribució territorial d’aquestes persones ha seguit les pautes de la població global: concentració a l’àrea metropolitana, al litoral i a les capitals de comarca
- a Catalunya conviuen 179 nacionalitats diferents. El col·lectiu d’origen marroquí és el més nombrós i representa gairebé el 19 % del total de població estrangera
- els col·lectius presenten diferències pel que fa al seu perfil: en edats, sexe i distribució territorial. Per exemple, les persones d’origen gambià o pakistanès són majoritàriament homes i, en canvi, les persones que provenen d’Equador o Bolívia són dones més de la meitat
- la crisi està afectant especialment els treballadors i treballadores de nacionalitat estrangera, amb un atur registrat que experimenta un fort increment en els anys 2008 i 2009
- la disminució de les contractacions és més acusada en els homes (més afectats pel retrocés de la construcció) que en les dones (amb feines més diversificades i menys perjudicades per la crisi)
- el 12,5 % de l’alumnat matriculat durant el curs 2007/2008 era de nacionalitat estrangera
- les escoles catalanes de titularitat pública escolaritzen fins a cinc vegades més alumnat d’origen estranger que les escoles de titularitat privada
La previsió de la Secretaria és que el proper número previst per setembre sigui monogràfic sobre el col·lectiu d’origen marroquí. El tercer, que apareixerà el desembre, es centrarà en les dones immigrades. L’objectiu és alternar números més genèrics com el que es presenta avui, amb combinació i anàlisi de dades procedents de diverses fonts, amb números monotemàtics sobre col·lectius o demarcacions determinades.
El butlletí “La immigració en xifres” s’enviarà aquesta nit per primer cop als més de 3.500 subscriptors del butlletí genèric de la Secretaria per a la Immigració, iniciat el 2007 i que ja compta 34 números. Per subscriure’s a qualsevol dels dos butlletins (que comparteixen gestió i persones receptores) cal donar-se d’alta a través de la pàgina a Internet: www.gencat.cat/butlletins.
Perfils demogràfics
De forma paral·lela a l’estrena del nou butlletí, la Secretaria per a la Immigració també posa a l’abast de tothom a partir d’avui una nova secció a la seva pàgina web (www.gencat.cat/dasc/immigracio) on es penjaran semestralment els perfils demogràfics amb les dades de padró provisionals més actualitzades del moment, per davant de l’avanç de padró de l’INE. En total, inclou un centenar de fitxes amb l’evolució històrica dels últims anys de les persones de nacionalitat estrangera que estan empadronades a Catalunya.
La informació disponible inclou la “fotografia” de la immigració al conjunt del país, per demarcacions, per comarques i pels 40 col·lectius d’origen estranger més nombrosos. Les dades estan actualitzades a 1 de gener de 2009 i malgrat ser provisionals i diferir lleugerament de l’avanç de l’INE són molt properes a la realitat. La particularitat d’aquestes fitxes és que permeten visualitzar en una sola pàgina l’evolució des de l’any 2000 fins a l’actualitat, les diferències en funció de sexe i edat, les poblacions amb més presència de cada col·lectiu, les nacionalitats més nombroses a cada comarca o demarcació, així com l’alumnat matriculat o les dades d’afiliació a la Seguretat Social.
En definitiva, es tracta de dos nous instruments potents d’informació i anàlisi estadístic que permetran ampliar el coneixement i la comprensió de la realitat migratòria que ha viscut i viu Catalunya més recentment. En el rerefons hi ha la constatació que la gestió del fet migratori té també una vessant quantitativa que cal conèixer per comprendre la magnitud dels processos de transformació social que vivim i millorar així la presa de decisions en tots els àmbits.