Els quatre grups que representen el 80% de la cambra aprovaran aquest ple la Proposició de llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari

Esquerra Republicana celebra l’acord forjat al Parlament que permet preservar el consens històric al voltant de la llengua i del model d'escola catalana. Les negociacions han permès, finalment, tancar un acord entre els quatre grups parlamentaris d'Esquerra Republicana, Junts, Comuns i el PSC, el 80% de la cambra, per protegir per llei el model d'escola catalana, davant de la ingerència judicial que suposen la sentència i la interlocutòria posterior del TSJC.

“Estem molt contentes d’haver assolit aquest acord a 4 per protegir el model d'escola catalana davant les imposicions judicials”, ha reivindicat la secretària general adjunta i portaveu d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta. Vilalta ha assegurat que es tracta d’un acord “ampli; bo; que ens permet donar cobertura a les escoles i protegir la llengua catalana”, i ha posat en valor que recupera “el consens històric indispensable al voltant de la llengua catalana”.

Els republicans consideren que és clau, per tant, que tiri endavant una doble iniciativa política del Parlament i del Govern per protegir el model d'escola catalana: una llei nova d’una banda, i un decret-llei de l'altra. Esquerra Republicana ha defensat, i manté, que calien totes les eines possibles per respondre a l'amenaça de la imposició del 25% de castellà.

Farem el que calgui per preservar l'escola catalana

Marta Vilalta

En aquest sentit, el decret-llei del Govern, que el consell executiu aprovarà els propers dies, vol donar cobertura a les direccions de centre: es protegeixen els projectes lingüístics i se n'assumeixen les responsabilitats des del departament d'Educació. El decret-llei inclourà una referència explícita a la no- aplicació de percentatges de percentatges.

Pel que fa a la proposició de llei dels quatre grups parlamentaris, que s'ha registrat aquest dimarts a la tarda al Parlament, es tracta d’una nova llei específica, sota el títol Proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari. Amb aquesta eina, doncs, es recupera un consens, que s’havia diluït havia les últimes setmanes, per protegir el model d'escola catalana i frenar l'execució de la sentència.

En concret, la llei vol ser un marc legal genèric:

• fixa que el català, "com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge de! sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut";
• i s'hi regula el castellà en termes que fixin els projectes lingüístics, uns projectes lingüístics que han d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús curricular i educatiu de les llengües i que han de seguir criteris pedagògics, tenir en compte la situació sociolingüística, els objectius de normalització lingüística i l'aprenentatge de l'alumnat. "L’abast d’aquesta presència [de les llengues oficials] s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius i s'ha de fer des d'un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d'aprenentatge, també els de caràcter digital. ", diu la llei que també referencia l'aranès.

“Era imprescindible reconstruir el consens ampli per un dels pilars fonamentals de la nostra societat: l’escola catalana”, ha apuntat Vilalta. "I ho hem fet possible; l’escola catalana és un model d’equitat, de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats, i farem el que calgui per preservar-lo” ha clos.