Redacció 3 de setembre de 2019

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, davant dels mitjans de comunicació / ACN
L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, davant dels mitjans de comunicació / ACN

Els municipis d’Esquerra Republicana no faran cap pagament fins que les empreses no condonin el deute a les llars vulnerables i signin un conveni amb fons i garanties

Endesa i altres companyies elèctriques han enviat cartes a alguns ajuntaments amenaçant d'incomplir amb la Llei 24/2015 i tallar el subministrament a les persones i famílies amb informes de vulnerabilitat que tinguin deutes de consum, si les administracions públiques no paguen el 50% del cost d’aquest deute abans de l’1 d’octubre. Davant l’amenaça, Esquerra Republicana de Catalunya referma el compromís inequívoc amb la lluita per garantir drets bàsics per una vida digna, com els de l’energia i l’habitatge.

El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani ja ha advertit de les sancions que comportaria aquest incompliment de la Llei, plenament vigent i que deixa ben clar que no es pot tallar els subministrament a les persones i famílies vulnerables.

La Llei 24/2015 garanteix l’accés als subministraments bàsics d’aigua, llum i gas, prohibeix els talls de subministrament a les persones en situació d’exclusió residencial, obliga les administracions a aplicar les ajudes necessàries i a establir acords amb les empreses subministradores perquè posin ajudes a fons perdut.


El municipalisme republicà al costat de les famílies
Alcaldes i càrrecs electes republicans de municipis afectats d’arreu del país ja han expressat que no toleraran l’amenaça de privar d’un dret bàsic a les persones més vulnerables d’aquest país. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, en nom del municipalisme republicà ha estat contundent al respecte dient que no acceptarà “cap xantatge ni res que s’hi assembli i, sobretot, no acceptaré l’amenaça de privar d’un dret bàsic, com són la llum i el gas, a aquestes 1.261 famílies lleidatanes. Entre les grans corporacions i les famílies, sempre triarem les famílies”.

El municipalisme d’Esquerra Republicana ha alçat la veu i ha deixat ben clar que les empreses que es lucren amb serveis elementals com la llum, l’aigua o el gas han d’assumir el compliment de la legalitat vigent a Catalunya, que protegeix els drets energètics de les persones en situació de vulnerabilitat i els electes republicans no acceptaran cap xantatge. La reclamació de les empreses subministradores no es basa en cap acord vigent, i per això els ajuntaments no faran front a cap pagament fins que les empreses no condonin el deute i signin un conveni on quedi garantit i s'estableixin els fons previstos a la llei 24/2015, i la corresponsabilitat d'empreses i administracions” com ha explicat Miquel Pueyo des de l’ajuntament de Lleida.


La prioritat i compromís d'Esquerra Republicana de Catalunya és i serà sempre la defensa dels drets i la dignitat de la gent, i es faran servir totes les eines a l’abast per a fer-ho, al costat dels agents i moviments socials, el món local i el Govern de la Generalitat per aconseguir que totes les persones, i especialment les més vulnerables, tinguin el subministrament energètic que garanteixi una vida digna.

No acceptarem cap xantatge. Entre les grans corporacions i les famílies, sempre triarem les famílies
Miquel Pueyo Alcalde de Lleida

Llei vigent, capdavantera i útil
La llei 24/2015, va ser fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular sorgida de moviments socials, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, i que és una de les més avançades del món, impulsada per un grup promotor format per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC. La van signar més de 150.000 persones. Aquesta llei, vigent al nostre país, prohibeix els talls de subministrament a les persones vulnerables, i ha demostrat ser molt més eficaç i garantista que el Bo Social espanyol aprovat per un Reial decret, legalment de rang inferior.

El gener de 2017 el Govern va promoure un front institucional amb les associacions municipalistes, les diputacions i l’ajuntament de Barcelona, situant un conveni marc a les companyies. El conveni situava un percentatge de corresponsabilització econòmica a les companyies en concepte de pobresa energètica del 50%. Des de llavors cap companyia no es va manifestar al respecte, i en tot cas, van procedir a impugnar via jutjat de primera instancia els protocols d’aplicació de la Llei 24/2015.

El desembre de 2017 l’Estat va aprovar un desenvolupament reglamentari del bo social i protecció a consumidors vulnerables (RD 897/2017) que estableix la possibilitat de tallar la llum a qui es mantingui en situació de deute i no acrediti la seva condició de vulnerabilitat via serveis socials. El bo social per primer cop es vincula a nivells de renda, i estableix un descompte bàsic del 20% per a persones vulnerables, un del 40% per a vulnerables severs, i un 50% per a persones en risc social ateses per serveis socials.

Una situació que suposa un xoc entre dues figures legals i, en què la llei catalana, de rang superior, ha demostrat la seva validesa impedint 63.000 talls elèctrics. En base a la capacitat sancionadora de la llei, la Generalitat va incoar més de 250 expedients sancionadors a les companyies entre 2016 i 2018 per talls indeguts.

Etiquetes