Ana Surra: ‘Som solidaris, tenim memòria històrica i un país que vol donar acollida’

La diputada d’Esquerra Republicana Ana Surra ha denunciat aquest matí, a la comissió d’Interior del Congrés de Diputats, la nul·la voluntat de l’Estat espanyol per acollir refugiats i ha reivindicat l’oferiment que s’està fent des de Catalunya per donar resposta ‘al drama humanitari en què s’ha acabat convertint una crisi que s’hauria pogut gestionar’. Surra està convençuda que la ciutat de Barcelona serà un clam, aquest dissabte, en la manifestació convocada sota el lema Volem Acollir! en defensa dels refugiats. ‘Som solidaris, tenim memòria històrica i un país que vol donar acollida’, ha assegurat.

‘El que l’Estat espanyol va comprovar amb la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc ho ha adoptat la Unió Europea amb Turquia’, ha dit Surra, que ha denunciat que, ‘a sobre, ens hem hagut d’assabentar que els diners que utilitza l’Estat per expulsar immigrants i demandants d’asil o per mantenir els CIE surten dels fons de la Unió Europea per a la manutenció i els serveis que s’ofereixen als sol·licitants d’asil’. En altres paraules, ha afegit, ‘l’Estat espanyol ha firmat els acords amb la Unió Europea per rebre refugiats a canvi de poder-ne expulsar el mateix nombre’.

Surra ha recordat que des de Catalunya ‘no ens hem cansat de proposar que ens deixin acollir i hem ofert places des del Govern de la Generalitat i des dels municipis, però vostès continuen sense donar resposta a la voluntat de la nostra societat’.

Davant d’això, ha conclòs, i des del moment que només els estats poden concedir la condició jurídica de refugiat i l’Estat espanyol ‘no vol complir amb les seves obligacions ni els seus compromisos, no ens queda més remei que construir un nou estat, la República catalana, que sí que aculli a qui ho necessita’.

La diputada republicana ha recordat la seva condició d’exrefugiada uruguaiana per dir que ‘van ser molts els països que van obrir-nos les portes. En justa correspondència ens toca avui ser país d’acollida. No només per memòria històrica, que també, sinó com un acte de responsabilitat global i de compromís amb el dret internacional’.