Aquest dimarts, 3 de febrer, s’ha presentat a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès el llibre del gelidenc Antoni Ferran i Mèlic Una iniciativa innovadora en l’ordenació del territori: El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès. L’acte ha estat presidit per Raimon Soler i Becerro, president comarcal d’Esquerra-Alt Penedès i per Ariadna Álvarez i Garreta, responsable de la Sectorial de Política Territorial d’Esquerra a nivell nacional. Tant Soler com Álvarez han insisistit en la seva presentació en la necessitat d’una reflexió sobre el territori sobretot tenint en compte la necessitat de planificació i de plantejaments supramunicipals i participatius.

Ramon Arribas, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, ha centrat la seva introducció al parlament de Ferran en la necessitat d’introduir el criteri de sostenibiltat en la planificació territorial. En aquest sentit, Arribas ha afirmat que el CADS s’interessa en la reflexió sobre el canvi climàtic, el model energètic, el territori, l’urbanisme i l’habitatge i, finalment, en els temes de gestió de l’aigua. El llibre de Ferran s’inscriu en l’àmbit de territori, urbanisme i habitatge i, tal com ha dit Arribas, “incorpora tres elements novedosos com són incorporar la sostenibilitat a la planificació territorial, plantejar la supramunicipalitat –malgrat els problemes de gestió que pugui comportar això- i incorpora la preservació dels sistemes tradicionals en plantejar la planificació del no-urbanitzable”.

En la seva intervenció, Antoni Ferran ha plantejat un recorregut que partint de la gestació del que van ser les idees que es plasmaren en el Pla Director Supramunicipal fins que aquest s’ha plasmat a la realitat i, fins i tot, fins que s’han incorporat bona part de les propostes al Pla Director Territorial de l’Alt Penedès. En aquest sentit, Ferran ha plantejat que cal tenir en compte l’escala de planificació per no barrejar el nivell més general amb el més local. Ha seguit desglossant els diversos àmbits a partir dels quals es va anar articulant una nova proposta de planificació per als municipis del Pla del Penedès, Puigdàlber, Gelida, Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Torrelavit. El gelidenc ha fet un repàs dels diversos àmbits que, concatenats han conduït a una proposta de creixement: el geo-hidrogràfic, el de la definició dels espais de conreus, el dels connectors i el plantejament del paisatge com un element dinàmic. Tot plegat, segons Ferran ha conclòs amb una proposta de creixement que té dos branques, una municipal, en què “els ajuntaments s’han de preocupar de l’ordenació interna del municipi per tal de mantenir la seva identitat” i la supramunicipal “en què cal insistir en la necessitat que els municipis no planifiquin els seus polígons industrials cadascú pel seu compte”. Tal com afirma Ferran, “aquest model és insostenible”. Finalment, Ferran ha recordat que com que es tractava d’una novetat el pla s’ha plantejat com a voluntari i jurídicament no vinculant. Malgrat això, segons Ferran “no ens hem de quedar aquí”. En aquest sentit, Antoni Ferran ha considerat que el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, tot i que és positiu, s’ha quedat curt en no incorporar un exercici similar pel pol de creixement que s’articula entorn de Vilafranca. Per acabar, el gelidenc ha volgut plantejar el fet que, malgrat l’acumulació de coneixements i de mitjans que hi ha en l’actualitat, sembla que no sabem acabar d’adequar els emplaçaments tant de població com d’activitats econòmiques. Per Ferran, quan passa això i quan “no sabem ni orientar les cases cap al sol”, és que alguna cosa falla en la planificació urbanística i territorial.