El Parlament ha aprovat aquest dimecres amb els vots del grups que donen suport al Govern i de CiU la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. La llei, pionera a tot l'Estat, reconeix el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a la dignificació i senyalització del lloc de l'enterrament i, si escau, a la recuperació de les restes.

A Catalunya hi ha 179 fosses comunes, segons el mapa que va fer públic la Generalitat ara fa un any. L'objectiu d'aquesta és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat, evitar que les fosses comunes caiguin en l'oblit i senyalitzar i dignificar els llocs dels enterraments per recuperar-los com a espais de memòria.


Exhumació d'una fossa a petició dels familiars

El text preveu la possibilitat d'exhumar una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d'una institució o entitat sense afany de lucre dedicada a la recerca o a la recuperació de la memòria històrica si ho fa en nom d'un familiar. En cas que la petició comptés amb les proves documentals pertinents, fos aprovada per un comitè tècnic i, en darrer terme, pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, la llei estableix que el Govern assumirà el cost de l'actuació, d'acord amb les seves disponibilitats pressupostàries.

En concret, podran sol•licitar la recuperació i identificació de persones desaparegudes els seus familiars directes (cònjuges o parelles; descendents directes; parents consanguinis o per adopció fins al tercer grau); entitats i institucions públiques i privades sense afany de lucre que tinguin la recerca històrica entre les seves finalitats, quan actuïn en nom de familiars directes de la persona desapareguda, així com l'Administració de la Generalitat i l'Administració local.

Les peticions, que hauran de comptar amb les proves documentals o amb la relació d'indicis que justifiquin l'existència de la fossa, seran estudiades per un Comitè Tècnic integrat per cinc professionals i acadèmics de prestigi en el camp de l'arqueologia, l'antropologia física, la medicina forense, la història contemporània i el dret; un representant de les entitats de recuperació de la memòria històrica; i dos membres en representació del Consell de Governs Locals.

Aquest comitè, presidit per un representant del departament competent en matèria de memòria democràtica, haurà d'emetre un informe preceptiu per a qualsevol actuació. En últim terme, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació analitzarà l'informe preceptiu i decidirà senyalitzar, dignificar o exhumar. Les restes no reclamades seran inhumades en el cementiri del terme municipal on van ser localitzades.

La portaveu parlamentària d’Esquerra en matèria de memòria històrica, Maria Mercè Roca, ha recordat que els grups parlamentaris han incorporat a la llei les demandes de les entitats que van comparèixer a la cambra catalana durant la negociació del text. Unes entitats que demanaven ‘fer una llei que servís perquè les famílies puguin, definitivament, tancar el seu dol encara obert’, ha dit Roca, ‘que donés tranquil·litat als cors de les persones’.

Així mateix, la diputada d’Esquerra ha recordat que ‘tot i que un dels aspectes de la llei que ha transcendit més és el de les exhumacions, la llei és molt més àmplia i dóna més respostes, una de les quals és saber la veritat de les circumstàncies de la mort de les persones estimades i la veritat dels llocs on reposen’.