En la sessió plenària del passat 18 de juny va ser aprovat per unanimitat el projecte de llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (Llei 10/2008, de 10 de juliol DOGC 5175). D’aquesta manera s’ha donat un pas més en la voluntat del Govern de codificar i harmonitzar en un sol text el dret civil català.

L’any 2002 el Parlament va aprovar la Primera Llei del Codi civil de Catalunya, la qual estableix l’estructura del Codi en sis llibres, el seu contingut bàsic i el procediment de tramitació. Fins a data d’avui, d’aquests sis llibres, ja s’ha aprovat el llibre primer, que conté les disposicions generals; el llibre tercer, relatiu a les persones jurídiques; el llibre quart, que fa referència a les successions i el llibre cinquè, relatiu als drets reals.

El llibre quart, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2009, respecta i manté els principis bàsics del dret català en matèria successòria, com són la figura de l’hereu, la
incompatibilitat en una mateixa herència entre la successió testada i la intestada o la prevalença del títol voluntari. Al mateix temps l’actualitza, el reforma i el modernitza, adequant-lo a les necessitats quotidianes de la societat actual. A més d’innovar en l’ordre sistemàtic i en qüestions tècniques en relació amb el codi de successions de 1991, s’incorporen novetats de contingut. D’especial rellevància és la remodelació integral i la flexibilització del sistema de pactes successoris, la total equiparació de la situació del cònjuge amb la del convivent i l’ampliació de les causes d’indignitat per succeir.

Pel que fa als pactes successoris, aquests no es limiten només a persones unides per vincles familiars ni a un únic hereu, sinó que la successió contractual també podrà ser en favor de terceres persones.

La llei equipara la posició de la persona sobrevivent en una unió estable de parella a la posició del cònjuge vidu, adquirint així el mateix grau de drets successoris que, a través de les noves incorporacions del llibre quart, es veuen també reforçats.

Una de les novetats més destacades és que els casos de violència domèstica i els delictes contra els drets i deures familiars esdevenen causes d’indignitat successòria.

Entre altres millores, cal destacar, la supressió del testament davant del rector de la demarcació parroquial i la supressió de la reserva, la qual cosa juga en detriment de la discriminació que fins ara afectava els fills nascuts de posteriors unions de parella; es regula el testament conjunt; s’actualitza la regulació dels llegats i del supòsit de l’herència jacent; es modifica el càlcul de la llegítima; s’amplia el concepte de la quarta vidual i es suprimeix la reserva vidual; es reordenen els fideïcomisos; la petició d’herència esdevé imprescriptible i es regula la successió del fill encara no concebut. Dins l’impuls modernitzador del text, a més de l’actualització de la terminologia, destaca la introducció de la signatura electrònica i la previsió que els discapacitats testin per si sols.

Des d’Esquerra hem treballat intensament en l’elaboració del llibre quart i hem insistit en qüestions de cabdal importància, que afortunadament han trobat el seu lloc en el text aprovat. Entre d’altres qüestions, cal destacar l’especial èmfasi que hem posat perquè s’acabés establint l’absoluta equiparació de drets per a tots els tipus de parelles, ja siguin matrimonis o unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals; hem advocat perquè l’usdefruit vidual ja no resti supeditat a què el supervivent no contragui nou matrimoni i que els fills hereus puguin renunciar als seus drets en favor d’aquest per tal de garantir-li una renda suficient, a més de defensar el nostre posicionament en favor de la no supressió de la llegítima i el manteniment dels pactes successoris, de la quarta falcídia i de la quarta trebel·liànica.

En resum, amb el consens unànime de la Cambra, hem aconseguit tancar un episodi més en l’establiment d’un codi civil català modern i amb vocació d’estabilitat que s’adapti a la manera que té la societat actual d’entendre la parella, les relacions socials i econòmiques.