Article de la Secretària de Transició Ecològica, Sílvia Casola

Aquests dies de confinament, molts estem reaprenent a connectar amb les nostres famílies, però també amb nosaltres mateixos. Després de molt de temps, hem hagut de situar-nos al centre, canviar l’ordre de les prioritats, el que abans era urgent, ara ens pot semblar innecessari i fins i tot ridícul. Hem après a prioritzar el benestar i la salut, i ben mirat aquesta potser és una oportunitat de poder mantenir aquest criteri i seguir amb el benestar i la salut com a prioritats a les nostres vides.

Un dels indicadors del benestar col·lectiu és la qualitat ambiental. Aquests dies on l’activitat ha baixat i, per tant, el nostre impacte sobre el medi natural ha disminuït, hem vist com la qualitat de l’aire millorava a les ciutats, el soroll ambiental disminuïa fins a poder sentir de nou el silenci, i la qualitat de les aigües millorava.

De fet, el personal expert preveu una disminució considerable de les emissions del CO2, del 5%, a nivells dels de la Segona Guerra Mundial, alhora que també ens alerta que hem de prendre mesures per no incrementar-les de forma accentuada en tornar a l’activitat habitual.

Si encara algú creia que les mesures contra el canvi climàtic no són efectives, aquests dies pot aprendre una bona lliçó. És ben senzill, si reduïm la nostra presència, per tant el nostre impacte, se’n redueixen els efectes. Potser cal que ens preguntem què passaria si fóssim capaços de reduir els nostres impactes negatius de forma permanent.

Potser aquesta és l’oportunitat que estàvem esperant, per convèncer-nos que sí són efectives les mesures de lluita contra el canvi climàtic, i visibles els canvis. Cal que, ara més que mai, les apliquem de forma transversal en totes les accions de les nostres vides, però també s’ha de traduir en la forma com dissenyem les polítiques públiques.

Renaturalitzar els espais urbans, baixar la intensitat dels nostres desplaçaments (aplicant mesures de teletreball), garantir un sistema de transport públic de qualitat, generar la necessària transició energètica. Però també podem fer canvis de forma individual, activant mesures familiars, com prendre consciència de com consumim i què consumim. Aquests dies de confinament, és un bon moment per fer un exercici de presa de consciència del volum d’envasos que generem, i prendre mesures familiars per reduir-los.

Encara no és massa tard, hem de considerar aquesta situació que estem vivint com una oportunitat. Aprofitem-la i fem els canvis d’estructura del sistema econòmic necessaris per evitar el pitjor dels escenaris de la crisi ecològica que també estem vivint. Aquest parèntesi ens ensenya el camí.

No en tingueu cap dubte, d’aquesta crisi també en sortirem. I tenim l’oportunitat de fer-ho amb una societat més justa, equitativa i connectada al medi natural. Amb nosaltres al centre, en definitiva, amb menys desigualtats i millor qualitat de vida per tothom. Ens ho mereixem.