Fa poc més d’un any, els carrers de Barcelona van viure la manifestació més gran que s’hagi fet mai en favor dels drets de les persones refugiades i migrades. En el context de la dura crisi del refugi que viu Europa, sumat al perillós auge del racisme i el populisme d’ultradreta que sembla expandir-se pel continent sense fre, les entitats socials d’aquest país van creure oportú cridar a la mobilització.

Van ser tres mesos d’una intensa campanya que va recórrer tots els pobles i ciutats del territori, on a banda d’entitats socials també s’hi van afegir col·lectius culturals, escoles i universitats, clubs esportius, i tota mena de gent anònima. Gent d’arreu i de totes les edats. Tothom sota un mateix clam: Prou excuses, volem acollir!

Tot i que la mobilització ciutadana –sense precedents en l’àmbit de la migració– va ser un èxit i exemplar, la resposta política va ser insuficient en tots els àmbits. En alguns, nul·la. I la situació, lluny de pal·liar-se, s’ha agreujat.

El fet migratori és el gran repte que té Europa. És un fet estructural i s’ha de tractar com a tal. Catalunya i la seva gent podem i volem començar a posar fil l’agulla al que és una qüestió estructural

Ruben Wagensberg Diputat al Parlament de Catalunya

Una prova és que les morts al Mediterrani no s’aturen, de la mateixa manera que cada dia arriben centenars de persones. En els darrers 5 anys han mort prop de 15.000 persones ofegades a la mediterrània. Milers de persones malviuen en camps de refugiats i els estats membres de l’UE han incomplert de manera flagrant les quotes d’acollida. S’externalitzen les fronteres i cada cop s’inverteix més capital en seguretat en lloc de fer-ho en recursos per l’acollida.

Mentrestant, els causes que provoquen la fugida no voluntària d’aquestes persones, continuen amb més força que mai: guerres, persecucions ideològiques, motius de gènere, fam o els moviments forçats en augment deguts al canvi climàtic. I tot és massa rentable per preveure cap canvi en positiu. Hem d’entendre, doncs, els moviments migratoris no voluntaris com un fet estructural.

Les poques que aconsegueixen asil es troben amb una situació d’alta vulnerabilitat i totes les institucions tenen un gran marge de millora per garantir el dret a la vida i dignificar aquestes persones.

Cal pensar en les persones que pateixen en origen, i que sovint som més còmplices del que ens pensem d’aquest patiment, en les que estan en trànsit, com la gent de l’aquarius o els milers de persones que aquests dies entren per una frontera sud plena de concertines. I també, amb tota aquella gent que ja es troba aquí.

El fet migratori és el gran repte que té Europa. És un fet estructural i s’ha de tractar com a tal. Catalunya i la seva gent podem i volem començar a posar fil l’agulla al que és una qüestió estructural i de la que depenen la dignitat i la vida de milers de famílies.

Tenim la sort de tenir un marc que ens acompanya molt. Segurament, Catalunya i l’Estat espanyol és una de les poques excepcions d’Europa on el discurs de l’opinió pública és majoritàriament favorable a l’acollida i la interculturalitat. Una ciutadania que ha exercit una mobilització social sense precedents pels carrers de Barcelona. Ara i amb Sarajevo. I en el No a la guerra. Això és importantíssim i dóna un fil d’esperança en un moment que la ultradreta creix sense fre per a tot Europa. Per responsabilitat, no podem perdre aquesta oportunitat. I no podem mirar Europa d’esquena al Mediterrani.

Impulsarem i presentarem una comissió d’estudi pels moviments migratoris i l’acollida. Ho volem fer conjuntament amb tots els grups parlamentaris

Ruben Wagensberg Diputat al Parlament de Catalunya

Aquests dies ens hem reunit amb centenars de persones migrades que es troben tancades reclamant i lluitant pels seus drets. La trobada que vam impulsar amb el president Torra va ser molt positiva. I un dels compromisos que es va adquirir en aquella trobada va ser estudiar totes i cada una de les seves demandes. Ens van presentar un document realitzat per persones migrades. És a dir, per la part afectada.

Poques setmanes després de la mobilització del 18 de febrer, experts de diverses entitats –és a dir, gent que treballa i viu la realitat de la qüestió dia a dia– van elaborar un document que anava signat per les quasi 3.000 entitats adherides a la campanya Casa nostra, casa vostra.

Aquest document era un recull de propostes concretes i urgents per dignificar la vida de totes aquestes persones i tenia la intenció de ser negociat amb les institucions, però no va ser possible a causa de la situació política del país i la dissolució del Parlament.

És per tot això que davant l’emergència social que viuen milers de famílies al nostre país; el canvi de paradigma migratori que s’ha convertit en fet estructural; i la forta mobilització i conscienciació ciutadana que obre una finestra d’oportunitat; volem anunciar que impulsarem i presentarem una comissió d’estudi pels moviments migratoris i l’acollida. Ho volem fer –i és responsable fer-ho així- conjuntament amb tots els grups parlamentaris. I sobretot de la mà de persones afectades, entitats que gestionen el dia a dia per ajudar a les persones refugiades i migrades i moviments socials. Volem crear un espai per obrir un debat sincer i efectiu per aprofundir en la recerca d’un model de país en favor de la vida de les persones. I que les seves conclusions, puguin traspassar a les diferents comissions legislatives amb l’objectiu d’articular un gran paquet legislatiu i transversal que navegui per tots els àmbits que afecten la migració. Volem un canvi efectiu.

Caldrà crear un pla de treball, i comptar, escoltar i acordar amb persones afectades, com les de la tancada, i amb les entitats que gestionen acollida, treballen en la lluita contra el racisme, o cooperen arreu del món. Sense condicions prèvies. Tenim un llenç en blanc.

Catalunya és una de les poques excepcions d’Europa on el discurs de l’opinió pública és majoritàriament favorable a l’acollida. Per responsabilitat, no podem perdre aquesta oportunitat

Ruben Wagensberg Diputat al Parlament de Catalunya

Cal regirar de dalt a baix totes les polítiques en matèria de migració a Catalunya. I totes aquelles que afectin directe o indirectament als fluxos migratoris involuntaris. Des de l’acollida, passant pel trànsit i fins a l’origen, incloent-hi cooperació al desenvolupament. Cal treballar per garantir i enfortir els drets socials i civils de totes les persones.

Conscients que les competències són limitades, entenem que hi ha molt camp per recórrer a través d’iniciatives legislatives, instant al govern i buscant complicitats amb la resta de l’estat, dels estats membres i dels pobles d’Europa.

Cal que seiem representants d’afectats, d’entitats que gestionen l’acollida o treballen en la cooperació, legislatiu, govern, partits, i posem les llums llargues. Ja anem tard.

No ens podem quedar en la gestió de l’emergència i és del tot necessari que com a país fem un debat sincer i efectiu sobre quin és el model que volem per construir una societat amb persones de diferents origens. I de com donar resposta a les situacions vulnerables que pateixen persones que viuen al nostre país.