Durant el debat de política general, el conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, ha advertit que la voluntat del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que la reforma de l'Estatut es faci per unanimitat no pot suposar rebaixar les aspiracions d'autogovern de la societat catalana i ha reivindicat el "màxim consens" possible sense que aquest suposi cap renúncia als anhels de sobirania de Catalunya.

En una intervenció de 25 minuts, Bargalló ha retret a CiU que no complís amb els successius mandats del Parlament que reclamaven una reforma de l'Estatut i un nou sistema de finançament i ha assegurat que "ara ho farem nosaltres".

Bargalló, que ha parlat com a coordinador del Govern català, ha fixat les bases del Pla de Govern 2004-2007 amb què l'Executiu tripartit català pretén "contrarestar" l'herència "insuficient" d'autogovern i finançament deixat pels governs de Jordi Pujol.

No obstant això, el conseller en cap ha puntualitzat l'aspiració expressada en la sessió d'ahir pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, d'aconseguir un nou Estatut per unanimitat de la Cambra per advertir que el "màxim consens possible", en el qual el president va incloure el PP, no pot suposar "rebaixar els límits d'autogovern". "El consens significa trobar els acords possibles dins d'aquests límits".

Tot i així ha dit que "la unitat democràtica dels catalans" per aconseguir els seus "objectius nacionals" ja és "un acte de sobirania i ambició nacional". En aquesta línia, també ha aprofitat per anunciar que el Govern català impulsarà la creació d'una comissió de treball per commemorar la caiguda de Barcelona el 1714 davant de les tropes monàrquiques de Felip V i "obrir un marc de reflexió de cara a l'horitzó 2014".

Bargalló ha defensat la "nova Catalunya dels 7 milions" que ha proclamat Maragall i que necessita "nous projectes i noves il·lusions col·lectives". La resposta del tripartit a aquest marc polític passa per "més autogovern i més benestar", que s'ha d'expressar "també" al terreny dels símbols. Així, ha dit que Catalunya "no és una relíquia a preservar", sinó una "realitat viva" i ha considerat la llengua catalana un "recurs bàsic" per a la cohesió de la nova immigració.

El conseller en cap ha desgranat algunes de les iniciatives del Govern en diferents sectors i s'ha limitat a remetre's al document del Pla de Legislatura 2004-2007, que s'ha lliurat posteriorment als grups parlamentaris i que també es posa a disposició de la ciutadania a lal web del Departament de Presidencia, per conèixer les més de 1.500 actuacions previstes per l'Executiu català.

Ha explicat que l'actuació del tripartit estarà presidida per criteris de transversalitat amb la "transparència" com a eix vertebrador de totes les mesures de govern, fent especial esment en la relació amb els mitjans de comunicació, i el "lideratge" d'"un govern que no imposa, sinó que governa".

La conciliació i col·laboració amb l'administració local, l'impuls de la productivitat i de polítiques socialment avançades són altres dels eixos d'actuació, sense oblidar la decidida aposta per "enfortir el sector públic" en camps com l'educatiu.