El conseller d'Educació, Josep Bargalló, durant la conferència / Educació
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, durant la conferència / Educació

El conseller d’Educació ha exposat, en una conferència, els 10 reptes educatius del país posant l’accent als més urgents: l’horari i calendari escolar, la reforma de l’educació postobligatòria, i la formació del professorat

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha definit els reptes educatius de la propera dècada que ha d’afrontar el país amb l’objectiu de consensuar, amb els diferents actors de la comunitat educativa, el Projecte Educatiu de País. Bargalló, en el marc de la conferència ‘L’escola del 2030. 10 reptes per al futur de l’educació’, ha destacat que la prioritat del Departament és “resoldre unes qüestions cabdals per bastir un projecte educatiu de país, que ens han de dur a l’escola del 2030. Debats que hem d’obrir i que ens han d’ajudar a bastir el Projecte Educatiu de País per al futur immediat, les polítiques educatives de la propera dècada”, ha afegit.

Bargalló ha posat èmfasi en la importància de l’Educació, entesa com “a bé comú” i com el servei públic més estès al territori i amb més professionals. També ha remarcat que l’objectiu del Govern és revertir les retallades i poder comptar amb més inversió en els propers pressupostos de la Generalitat, després de dos anys amb pròrroga pressupostària.

Així, entre la desena de reptes que ha desglossat el conseller, en destaquen tres de prioritaris: l’horari i calendari escolar, la reforma de l’educació postobligatòria, i la formació i itinerari professional del professorat.

Plantegem debats que hem d’obrir i que ens han d’ajudar a bastir el Projecte Educatiu de País per al futur immediat, les polítiques educatives de la propera dècada
Josep Bargalló Conseller d'Educació

  • Bargalló ha afirmat que cal preguntar-se si l’horari i el calendari escolar s’estableixen prioritzant les necessitats dels alumnes o bé si són una altra “derivada de les retallades”. Cal que els “alumnes estiguin actius durant les franges horàries més idònies per als processos educatius i alhora incorporin uns hàbits alimentaris més saludables”, ha assegurat el conseller.
  • Pel que fa a la reforma de l’educació postobligatòria, el conseller ha manifestat que hi ha un gruix important d’alumnes que es decanta per estudiar formació professional o batxillerat, però hi una part que no sap què vol fer, fet que pot accentuar el fracàs, a causa de la rigidesa del sistema. Per tant, cal actualitzar els formats de la FP i replantejar els batxillerats, que ara per ara preparen, fonamentalment, per les proves d’accés a la universitat.
  • Sobre la formació i l’itinerari professional del professorat, Bargalló ha reconegut que “la formació inicial del professorat és un dels principals dèficits del sistema educatiu”, i que les oposicions continuen tenint una part memorística massa determinant. “Ens toca clarificar els punts de vista i prendre una decisió, perquè l’immobilisme va en contra del sistema educatiu”, ha sentenciat.

El titular d’Educació ha plantejat més qüestions que, en un futur també caldrà debatre, com ara l’autonomia dels centres educatius; la universalització i la gratuïtat de l’educació des dels 0 anys; el sistema lingüístic; o la participació de les famílies amb els centres educatius.