Benach constata 'la manca de dignitat de l’Estat' per no anul·lar els judicis a Companys i Peiró

Aquest vespre s’ha fet al Parlament la presentació del llibre “Joan Peiró, afusellat”, escrit per l’assagista i polític Josep Benet, mort l’any passat, i que constitueix una nova aportació d’aquest autor a la reivindicació d’homes injustament afusellats pel règim franquista.

El president, Ernest Benach, ha presidit l’acte, en què també han intervingut el director literari d’Edicions 62, Xavier Folch, i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté. També hi han assistit la vídua de Josep Benet, Florència Ventura, i dues filles de Peiró, Guillermina i Mercè, a més de l’expresident del Parlament, Heribert Barrera, i els diputats Josep Maria Balcells (PSC-CpC), Anna Simó (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA).

Nascut el 1887 al barri de Sants de Barcelona, Peiró va ser secretari general de la CNT i va arribar a ser ministre d’Indústria de la Segona República. El 1939 es va exiliar a França, però arran de la invasió nazi va ser enviat a Alemanya, i d’allà extradit a l’e stat espanyol, on va ser afusellat el juliol del 1942 a Paterna.

Durant el discurs Benach ha parlat dels paral·lelismes entre els casos de Companys i Peiró i ha assegurat que “la injustícia, la bogeria de la repressió franquista un cop acabada la guerra, té en Companys, Peiró i tants altres els exemples que donen dimensió al que va passar i al que es va callar al llarg de tants anys”.

Benach ha anat més enllà i ha assegurat que aquests casos també “ens recorden la manca de dignitat de l’actual Estat democràtic a l’hora de restituir-ne la memòria i no haver estat encara capaç d’anul·lar aquells judicis”.

Pel president, amb Peiró “el franquisme també va cometre un assassinat amb missatge de fons. Va intentar matar el que Peiró representava, inclòs el que significava un Peiró que s’havia negat a col·laborar amb el franquisme per aixecar el sindicat únic del nou règim”, i ha assegurat que "aquest cas, com el Companys, posa al descobert la misèria moral del franquisme, la perversió de la justícia i la crueltat i l’horror humà d’una dictadura que s’alçà justificant-se en la salvació de la nació espanyola i de la seva unitat”. I ha insistit: “Els seus noms representen als ulls de la història els milers de condemnats il·legalment pels tribunals franquistes, i en conseqüència els seus casos són la punta de llança de la denúncia, de la lluita per la memòria, de la lluita per no permetre l’oblit de la repressió militar de la dictadura que s’alçà contra la democràcia, contra la república, contra la llibertat i contra la nostra nació”.

Benach ha afirmat que Peiró és “referent d’un moviment, d’una nació i d’una lluita” i n’ha destacat “l’oposició a la violència radical, la insistència a cercar ponts d’entesa en aquell context de permanents divisions internes” al país.

El president també ha volgut fer un “solemne reconeixement” i “un profund agraïment” a les aportacions de Benet, que va ser diputat al Parlament durant la I legislatura i va treballar per la memòria històrica del país reivindicant “personatges clau i fets llargament oblidats” en un clar “exemple humà i professional que ens cal mantenir present”. Finalment, ha argumentat que “estem obligats a ser dignes del seu llegat, a seguir posant llum sobre el passat, amb rigor, i a seguir reivindicant justícia”.