Ernest Benach, cap de llista per Tarragona, ha explicat la política familiar i la destinada a les persones grans per al proper govern de la Generalitat. Partint de què “el concepte de família ha evolucionat i cal plantejar canvis legislatius”, ERC creu que “les polítiques familiars seran les polítiques socials del segle XXI”.

En els anys 90, la despesa en prestacions socials a Catalunya ha minvat (també la porció de despesa respecte al PIB) mentre que a la Unió Europea ha crescut, i això “s’ha de corregir”. Davant de la política duta per CiU i el seu soci, PP, ERC planteja una política integral que faci front a: la baixa natalitat catalana (1,2 fills per família), la triganera emancipació juvenil (vora els 30 anys), les llars unipersonals, les famílies monoparentals, i les baixes pensions i la socioassistència a les persones grans.

“ERC va plantejar a la legislatura 95-99 la primera proposta d’una llei de la família; aquesta llei, finalment, s’ha aprovat -amb CiU- la primavera del 2003 i el primer que cal fer es desplegar-la”, ha reivindicat Benach.

Per ERC, els dos gran objectius són potenciar la família com a xarxa bàsica de cohesió social i reduir els obstacles perquè tothom que vulgui pugui tenir els nombre de fills desitjat. “El president Pujol es va fer famós amb aquella frase que cada família havia de tenir tres catalanets, però el govern de CiU no ha posat les condicions perquè això passi i ara tenim una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa”, ha recordat Ernest Benach.

Pel que fa a la gent gran, ERC posa com a condició per a pactar el futur govern que les pensions estiguin en relació al nivell de l’IPC de Catalunya, que les pensions de viduïtat i orfenesa tinguin menys pressió fiscal i que les persones grans puguin viure tant de temps a casa com la seva economia li ho permeti. “Digui el que digui José Bono (PSOE), viure a Catalunya és més car que a Valladolid i les pensions a Catalunya han de contemplar això”, ha subratllat.

Quant a la política familiar, Benach ha volgut explicar “una diferència amb d’altres plantejaments: nosaltres diem que les prestacions econòmiques per fills han de ser universals, i també establim ajudes, no només pel fill o filla nascut, sinó també ajudes a les famílies amb persones, discapacitades físiques o psíquiques o grans, amb dependència, perquè l’una i l’altra situació treuen temps i diners a les famílies”.

En concret, ERC estableix deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF de 350 euros per fill nascut i de 350 euros per cada persona de més de 65 anys a càrrec. Les prestacions econòmiques del govern han de ser universals per infant a càrrec menor de 6 anys, ampliable fins a 8 anys en cas de família nombrosa. Per a aquest col·lectiu, que representa el 10 per cent de la població (105.000 nuclis familiars de més de 2 fills), ERC planteja descomptes en impostos (IBI, circulació) i en transport públic. Per a tothom, Benach defensa la gratuïtat dels llibres de text, i fins que això no s’assoleixi una deducció del 10% a l’impost de la renda.

ERC també propugna un pla d’habitatge pensat per als joves i per a les persones grans amb recursos limitats per culpa de les pensions; l’ampliació de la xarxa pública d’escoles bressol; l’escolaritzció obligatòria de l’etapa de 0-3 anys; mesures de conciliació d’horaris com, per exemple, un permís de paternitat de 4 mesos.

Pel que fa a la gent gran, ERC troba “de justícia” complementar les pensions més baixes, pensions assistencials no contributives i contributives inferiors al salari mínim interprofessional, amb un complement anual fix d’acord amb l’IPC català. A més, proposa millores fiscals per a les pensions de viduïtat (menys gravació per a les vídues amb persones a càrrec) i d’orfenesa (exemptes a efectes d’IRPF). Aquestes millores fiscals, CiU i PP les van rebutjar al Parlament de Catalunya el maig de 2003.

ERC també aposta per ampliar l’assistència a domicili, construir habitatges tutelats amb serveis comunitaris i acondicionar la sanitat a les necessitats d’una població cada cop més envellida. “De fet, la sanitat del futur esdevindrà la sociosanitat, perquè a més del servei mèdic tindrà un important component social”, ha pronosticat Benach.

Les xifres de les polítiques socials i, dins d’aquestes les familiars, a Catalunya són inferiors a la mitjana europea. Per exemple, la despesa dedicada a ajudes familiars és el 0,4% del PIB català (a Europa, el 2,2%). Aquí, només el 9% dels infants menors de 3 anys tenen una plaça en una escola bressol pública (a França, el 23%). Només un 2,5% dels majors de 65 anys a Catalunya reben serveis d’atenció domiciliària (Finlàndia, el 64%; Suècia i Dinamarca, el 17%; Noruega, el 14%). L’índex de natalitat català (1,32 fills per família l’any 2001) és un dels més baixos de tota la UE.