La mesa del Parlament Europeu va rebutjar ahir la proposta del Govern espanyol de permetre als ciutadans i ciutadanes adreçar-se a aquesta institució en català, basc o gallec en una votació per set vots a sis.
Davant d’aquest rebuig, l'eurodiputat Bernat Joan ha afirmat que "es tracta d'una decisió que no només va en contra del català, sinó també en contra d'Europa, almenys contra la idea d'Europa que defensem des dels Països Catalans". Joan ha lamentat "que aquesta decisió, absolutament incomprensible, faci mal a la institució del Parlament Europeu, perquè genera una gran desconfiança envers l'òrgan que en principi representa democràticament els ciutadans i ciutadanes europeus i vetlla per l'aplicació dels principis sobre els quals funciona la Unió Europea. Però el cert és que el Parlament Europeu és l'única institució que encara es resisteix absurdament a reconèixer el català".
Segons Joan, "els set vicepresidents" (sis del Partit Popular Europeu i un dels liberals) "que han votat en contra d'una qüestió menor, com era permetre la comunicació dels ciutadans amb el Parlament en català, deuen tenir ben clar que el que ens estan dient és que si volem que es respectin el nostres drets lingüístics a la Unió Europea ens hi hem de presentar com a estat membre". Cal recordar que ahir ni tan sols es va discutir la qüestió del dret dels eurodiputats catalanoparlants a emprar la seva llengua.
Joan ha criticat el paper "lamentablement clau" que ha jugat el vicepresident catalanoparlant Vidal-Quadras en el desenllaç d'aquest llarg debat, "pressionant la resta de membres de la mesa i argumentant amb virulència contra alguna mena de reconeixement de la seva pròpia llengua", així com "el vot contrari d'un dels representants del grup liberal, dins el qual s'inscriu l'eurodiputat de Convergència i Unió".
Amb vista al futur, Joan pensa que és necessari "fer una crida a les institucions i als particulars del nostre país perquè adrecin massivament cartes a l'Eurocambra en català, interessant-se, per exemple, per qüestions de funcionament de la Unió Europea". Actualment, el serveis del Parlament ja contesten les comunicacions que reben en català, a càrrec del pressupost i els recursos de la institució. La proposta que es va rebutjar ahir hagués permès que l'Estat espanyol es fes càrrec d'aquests costos de traducció.
Denuncia a la discriminació del català a Europa
Bernat Joan es reuneix avui amb diputats del Parlament Europeu i activistes nord-catalans per valorar conjuntament la situació de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya Nord. Participen en la reunió el vicepresident del Parlament Europeu, l'occità Gérard Onesta; el president d’Esquerra-Catalunya Nord, Joan Ridaura, i el president i la vicepresidenta de la Federació d'Entitats Culturals catalanes a la Catalunya Nord, Joan Jaume Prost i Isabel Grau, respectivament.
L’eurodiputat ha mostrat la seva "perplexitat" davant la complexa situació legal del català arreu de la Unió Europea. Per a Joan, una Europa que té com a valors fundacionals el respecte per la seva diversitat no "hauria de tolerar circumstàncies d'aquest tipus que recorden més els estats de caire unitarista".
Joan Ridaura, Joan Jaume Prost i Isabel Grau han reclamat "la fi a la discriminació del català en un territori on des de fa mil anys s'hi parla la nostra llengua". Tots tres han coincidit a assenyalar el despropòsit que suposa que França vetlli pels drets de les cultures amenaçades a l'exterior del seu territori, però que no tingui el mateix zel per aquelles cultures que formen part de l'actual Estat francès.
Bernat Joan lamenta la decisió d'ahir del buró de presidència del Parlament Europeu i ha avisat que potser l'únic camí que ens durà al reconeixement del català serà la independència.