El senador de l’Entesa Catalana de Progrés per Girona Miquel Bofill ha adreçat una pregunta oral al Govern espanyol en el decurs del ple del Senat d’aquest matí, sobre el tractament que la Constitució europea atorga a les llengües catalana, basca i gallega una vegada finalitzat el procés de negociació d’aquesta norma.

Bofill ha formulat la pregunta en català, fet que ha propiciat la intervenció del president del Senat, Javier Rojo, que li ha cridat l’atenció perquè el reglament de la cambra alta no permet parlar en una altra llengua que no sigui l’espanyol. Rojo es va comprometre a canviar el reglament de la cambra i l’ha instat a no utilitzar el català fins que s’hagi fet.

En la seva resposta, el ministres d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, ha admès que el tractament inclòs en el text final de la Constitució no és del tot satisfactori, i que per aquest motiu s’ha inclòs com a annex una declaració al Tractat de la Unió Europea sobre el reconeixement dels fets lingüístics en l’àmbit de la Unió Europea.

En aquesta direcció, Moratinos ha considerat que és possible seguir insistint davant de les institucions europees per a millorar el reconeixement del català i ha dit: “Deixem oberta la possibilitat de seguir insistint en un reconeixement mes gran de les les llengües cooficials d’ Espanya”.

Bofill considera que “ara tenim un reconeixement fonamentalment simbòlic i de segon grau, que potser permetrà obrir portes en el futur per tal de generar drets pels ciutadans, però que ara mateix no garanteix ni tan sols la incorporació del català en els programes lingüístics de la Unió Europea”.

Bofill ha posat com a exemple que en aquests programes es reconeguin, a més del gaèlic i el luxemburguès, que no són oficials, el noruec o l’islandès, que són llengües de països que no pertanyen a la Unió, però que es beneficien d’aquests programes finançats per la UE, mentre el català, el basc o el gallec, no.

En el decurs de la seva intervenció, el senador Bofill ha demanat al Govern espanyol el seu compromís perquè les accions a impulsar en els propers mesos es concentrin en dos aspectes ben concrets, assegurar la presència del català en tots els programes lingüístics de la Unió Europea, com els programes Lingua, Comenius o Erasmus, entre d’altres i plantejar davant el Consell de la Unió l’aprovació d’un estatut especial de reconeixement del català, atès que l’article III.339 de la Constitució Europea estableix que el règim lingüístic de la Unió Europea el fixa el Consell.

Bofill ha considerat “que no es tracta de discutir si l’ampolla és mig plena o mig buida, perquè tots sabem que l’important és que l’ampolla s’ompli, atès que el procés de reconeixement del català en el marc europeu tot just comença ara”.

En aquest sentit, Bofill valora de manera positiva el canvi d’actitud de l’actual govern respecte a l’anterior, tot i que esdevé imprescindible que des de les forces polítiques catalanes es continuïn promovent noves accions de control i impuls en aquest àmbit, afegint que el reconeixement del català ha d’incloure el reconeixement de drets subjectius als ciutadans en la seva relació amb el conjunt de les institucions europees.