En relació a l'estudi presentat per la Societat de Tassació (ST) sobre els preus de les vivendes, el diputat i senador d'ERC, Carles Bonet, ha manifestat avui que “els preus s’han disparat perquè els governs espanyol i català han permés que l’habitatge sigui un instrument financer més. Un instrument per especular, fins i tot per blanquejar diner negre, però no pas per fer política de redistribució de rendes. La prova d’aquest fet és que on puja més l’habitatge és en el mercat nou i de segona residència, no pas en el mercat de segona mà”.

Bonet ha afegit que “la política d’habitatge és el gran taló d’Aquiles de la política econòmica del PP, política que sempre ha tingut l’entusiasta suport de CiU. En aquests 7 anys que la política econòmica ha estat dirigida pel ministre Rato, i acordada amb CiU, l’habitatge ha pujat un 120%. Ni Rato ni el conseller Homs poden dir que això és una herència del PSOE, sinó que ha estat per l’abandó de l’habitatge com un instrument de redistribució social”.

En referència a les declaracions de Rodrigo Rato, que ha aconsellat a les famílies que contractin les hipoteques a interès fixe, el diputat d'ERC ha qualificat la mesura de “frívola” davant de la gravetat de la situació i ha afirmat que “és una bomba de rellotgeria que pot provocar desastres familiars quan pugin els interessos”.

Responsabilitat de la Generalitat

Catles Bonet ha afegit que “tampoc no podem deixar d’esmentar els graus responsabilitat del Govern de la Generalitat, sobretot dels grans fans de Rato com són Mas i Duran. El parc d’habitatge protegit existent i en construcció a Catalunya, no és ja un dels més baixos d’Europa, sinó un dels més baixos d’Espanya. Evidentment és la constatació que el tàndem CiU-PP ha fet política neoliberal en tema d’habitatge, i que aquesta política ha estat un fracàs. Si la Constitució afirma que l’habitatge és un dret, el governs del PP i de CIU han practicat polítiques anticonstitucionals”.

Per fer front a l'increment dels preus, el diputat d'ERC ha dit que “la principal mesura és intervenir sobre el sòl. Les administracions han de reconsiderar, i augmentar el sòl per a habitatges assequibles, per a primera residència, i no per a l’especulació. També cal considerar una moratòria de la construcció compulsiva en els municipis turístics, una activitat ecològicament i econòmica insostenible”.