La diputada del Congrés Rosa Maria Bonàs ha celebrat l'aprovació definitiva de la Llei d'identitat com "un gran pas en el reconeixement i consolidació dels drets i llibertats de les persones transsexuals". La diputada independentista ha afegit que "estem en un dia històric i ens sentim orgullosos de la tasca realitzada durant la tramitació parlamentària per Esquerra però, sobretot, a qui hem de donar l'enhorabona avui és a totes aquelles persones que porten tants anys lluitant per la dignitat i pel reconeixement d'aquest dret".

Bonàs ha destacat que el gran èxit consisteix principalment en la possibilitat de modificar al Registre Civil, com si fos un simple acte administratiu, el canvi de sexe i, en conseqüència, el nom de les persones transsexuals sense necessitat de cirurgia de reassignació sexual. D'aquesta manera, tan sols es requereix un tractament mèdic de dos anys per tal d'acomodar les característiques físiques al sexe reclamat. Malgrat això, Bonàs lamenta que en aquest punt "no s'hagi acceptat una esmena que va presentar el nostre grup parlamentari en què se suprimia el termini de dos anys, i tan sols es requeria la iniciació prèvia del tractament mèdic, en considerar que el diagnòstic de trastorn d'identitat preceptiu era suficient". Esquerra va incorporar una esmena al Senat que permet que la certificació del tractament no pugui ser només efectuada pel metge que ho va dirigir, sinó per qualsevol altre metge en cas que l'esmentat metge no pugui realitzar-la. Però també l'exoneració del pagament de les taxes per reexpedició de títols o documents, ja que es considera que això és per causes no imputables a la persona interessada.

Malgrat això, Bonàs lamenta "que no s'hagi arribat més enllà acceptant altres esmenes d'Esquerra. En primer lloc, les referides a les persones d'altres països, en què reclamàvem que, al marge del nom i sexe que la legalitat del seu país els atorgués, el govern espanyol reconegués el canvi de nom en la documentació que se'ls assigna. Aquest canvi, a més, hauria facilitat la identificació de les persones estrangeres en aquest Estat, ja que s'assimilaria el nom a l'aparença física de la persona. En segon lloc, les referides a menors, ja que les persones transsexuals se'n comencen a adonar durant la infància i durant anys i anys pateixen no només la incomprensió, sinó sovint la marginació". Esquerra pretenia que tinguessin accés al dret, avui ja reconegut, les persones menors d'edat amb un trastorn d'identitat de gènere diagnosticat i que disposessin de l'aval d'un jutge després d'haver atès els informes mèdics, el fiscal i els propis pares, és a dir, amb totes les garanties judicials oportunes.

Rosa Maria Bonàs recorda que "aquesta llei no posa el punt i final a la discriminació que pateixen les persones transsexuals, és només un pas més en aquest camí". Per aquest motiu, la diputada independentista ha afegit que "és la nostra obligació continuar avançant prenent mesures per a la integració laboral i social de les persones transsexuals i fer una gran tasca pedagògica en la societat, adoptant mesures contundents contra l'exclusió, impulsant la consolidació de les labors i organitzacions d'assistència psicològica, impulsant la investigació científica interdisciplinar sobre transsexualitat i reconeixent en tot l'Estat espanyol la plena cobertura sanitària de tots els tractaments". En aquest sentit, Bonàs ha reclamat que, "en un futur proper, es tramiti un projecte de llei consensuat amb les organitzacions socials de mesures integrals per a la integració laboral i social de les persones transsexuals i que inclogui mesures de discriminació positiva".