Coneix el candidat a l’alcaldia de Sabadell per Esquerra Republicana

De l’escoltisme d’Uruguai fins a la voluntat de liderar l’Ajuntament de Sabadell. Aquest és el trajecte que ha recorregut Gabriel Fernàndez, el candidat a l’alcaldia de la cinquena ciutat més gran de Catalunya i la cocapital del Vallès Occidental. Fernàndez va arribar a Catalunya fa prop de vint anys, sol i amb només 300 euros a la butxaca. L’any 2019 va agafar el relleu de l’actual diputat republicà Juli Fernàndez al capdavant del grup d’Esquerra de Sabadell, i el 2023 n’encapçalarà la llista municipal. Aquí t’expliquem 10 coses que potser no sabies d’ell.

1. Dins el moviment escolta durant 22 anys. Ha passat per totes les etapes de l’escoltisme. De fet, hi va entrar amb vuit anys i en va sortir als 30. Abans d’arribar a Catalunya, era el cap executiu de l’associació escolta d'Uruguai. Va ser a través d’aquesta responsabilitat que va conèixer Muriel Casals, Toni Comín i Jordi Tolrà, que són les tres persones que el van dur a Catalunya.
2. A 10.000 quilòmetres dels seus orígens. Gabriel Fernàndez va néixer a Uruguai. L’any 2002 va rebre una oferta per traslladar-se a Catalunya i entrar a treballar a la Fundació Autònoma Solidària com a investigador. En un primer moment, va rebutjar-la. Uns mesos més tard, però, va esclatar la coneguda crisi del “corralito”, que, tot i tenir l’origen a Argentina, va acabar afectant tot el continent, també Uruguai. Arran d’això, l’empresa on treballava va anar-se’n del país i ell es va quedar sense feina. Per això va reconsiderar l’oferta que havia rebut de la Fundació Autònoma Solidària, i així va decidir posar els peus a Catalunya l’octubre del 2003.
3. Sabadellenc per recomanació d’una bona amiga. Que anés a parar a la cocapital del Vallès Occidental no és casualitat. A més de quedar a prop del nou lloc de treball, Fernàndez va traslladar-se a la ciutat per la recomanació de Muriel Casals, qui, sent llavors presidenta de la Fundació Autònoma Solidària, ja li havia ofert la feina esmentada. L’expresidenta d’Òmnium Cultural va recomanar-li la ciutat perquè va creure que s’adaptaria al que Gabriel Fernàndez buscava. I així va ser.
4. Primeres passes en política. L’any 2009, Toni Comín, ja llavors un bon amic, li va demanar ajuda per aconseguir tirar endavant una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) al Parlament. Necessitaven 50.000 firmes ciutadanes en menys de tres mesos. Com a director de Ciutadans pel Canvi, Gabriel Fernàndez va dirigir aquesta campanya i va aconseguir, gairebé, el doble de signatures necessàries perquè poguessin presentar la ILP. Així, Fernàndez posa el primer peu a la política catalana.
5. Una regidoria pionera. Abans d’encapçalar la llista municipal va ser regidor. De fet, abans va ser també el cap de campanya de la candidatura republicana a Sabadell durant les eleccions municipals de 2015. El grup va obtenir quatre regidories i, després de les negociacions pertinents, Juli Fernàndez va aconseguir l’alcaldia. Gabriel Fernàndez es va posar al capdavant de la regidoria d’Acció Social, des d’on va convertir l’Ajuntament de Sabadell en el primer a sancionar econòmicament l’oligopoli de les elèctriques per l’incompliment de la llei de pobresa energètica.
6. El primer candidat a l’alcaldia d’origen llatí. Gabriel Fernández és la primera persona que es presenta per ser elegit alcalde de Sabadell d’origen llatí. A més, també va ser la primera persona extracomunitària a ocupar una regidoria a la ciutat.
7. De la metal·lúrgia a la política. Durant els primers mesos a Catalunya, treballava a la Fundació Autònoma Solidària, però el sou com a investigador era baix. A més, en aquesta primerenca etapa la seva dona no tenia els permisos necessaris per poder treballar. Davant la necessitat de tirar endavant la família –van venir amb tres fills petits–, Fernàndez va combinar la feina com a investigador amb un lloc al sector metal·lúrgic.
8. Un candidat que fa pinya. Des de fa un temps, i sempre que pot, participa en els assaigs de la colla castellera de sabadellenca dels Saballuts (Castellers de Sabadell), on s’està guanyant la camisa verda.
9. #Bricogabriel. Una de les seves aficions durant el temps lliure és el bricolatge. “M’agrada reparar les coses quotidianes, com un canvi de mampara o muntar un moble. El meu pare era restaurador d’antiguitats i segurament n’he heretat aquesta part”. Tant és així, que els companys a l’ajuntament han batejat aquesta faceta seva amb el nom de “Bricogabriel”.
10. Una de les seves cançons preferides és “Será posible”, d’un cantant, compositor i presentador uruguaià que es diu Rubén Rada. La va escollir perquè sonés durant la seva presentació com a candidat a l’alcaldia de Sabadell. “Crec que tots els polítics haurien d’escoltar aquesta cançó perquè explica, de forma molt senzilla, què és el que la gent vol”, diu Fernàndez.