Irene Aragonès, durant la seva intervenció al ple. MARC PUIG.
Irene Aragonès, durant la seva intervenció al ple. MARC PUIG.

Els tres partits presenten textos als seus parlaments per tal que l'aplicació GPS mantingui els noms propis als municipis de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià

El grup parlamentari d'Esquerra Republicana, en una acció coordinada amb Més Mallorca i Compromís, ha registrat una iniciativa al Parlament per demanar a Google Maps que en la seva versió castellana apliqui la toponímia de Catalunya, amb el mateix criteri lingüístic que s'utilitza per a les altres llengües. És a dir, que es respecti al màxim la forma pròpia de cada municipi i que s'apliquin els mínims canvis imprescindibles a la nomenclatura.

En altres paraules, que quan un usuari navegui per l'aplicació GPS en castellà els noms dels municipis de Catalunya es mantinguin en la seva forma oficial -en català o aranès-, sense aplicar-li la forma castellanitzada. Aquesta adaptació lingüística dels noms dels municipis cap a la versió castellana encara passa ara amb topònims propis de la llengua catalana com Empúries (Ampurias*) o Penedès (Panadés*), de la mateixa manera que Google Maps també aplica canvis a la toponímia de les Illes Balears o del País Valencià.

Per això les tres formacions polítiques han presentat als parlaments de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià una proposta de resolució conjunta per impulsar accions, a diferents nivells institucionals, que corregeixin aquesta situació anòmala. De fet, Esquerra Republicana, Més Mallorca i Compromís demanen que Google Maps faci servir el mateix criteri que en altres llengües: així, quan un usuari de Google Maps en castellà navega sobre territori britànic només canvien noms d'ús consolidats per a grans ciutats com Londres (London, en la seva versió pròpia) però, en canvi, es manté la toponímia original de Liverpool.

Els republicans consideren, per tant, que haurien de quedar exclosos processos de substitució lingüística que no responguin als criteris internacionals habituals. Especialment perquè, en casos com el català i l'aranès, el canvi de grafia va servir a l'absolutisme i al franquisme com a eina de manipulació política, cultural i territorial.