El grup d'Esquerra Republicana al Congrés ha presentat una bateria de preguntes i demanarà una comissió d'investigació per aclarir "l'autèntica operació d'Estat" per coaccionar entitats financeres de Catalunya, ara fa un any, amb la retirada de milers de milions d'euros que hi tenien dipositats empreses estatals

El grup d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats ha registrat una bateria de preguntes i sol·licitarà la creació d'una comissió d'investigació per exigir al govern que doni explicacions per l'“autèntica operació d'Estat” que s'amaga darrere la retirada de fons bancaris de Catalunya amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, com denuncia el diputat Joan Capdevila, que signa les preguntes.

El diari Ara revelava aquest cap de setmana que ser directament el govern espanyol, a través de les empreses públiques de l'Estat, el que va coaccionar les principals entitats financeres de Catalunya amb la retirada multimilionària de fons en pocs dies. Una operació que tot apunta que va ser dissenyada i dirigida directament des de la Moncloa.

Una font citada pel diari assenyala que només entre Renfe, Adif, Ports de l'Estat, RTVE i altres ens públics van treure 2.000 milions d'euros del Banc Sabadell en un sol dia. Es tracta només d'una petita part de la retirada global de fons que es va acabar produint.

Volem saber quines empreses públiques, per quina quantitat i per ordre de qui van retirar els fons

Joan Capdevila Diputat d'Esquerra Republicana al Congrés

Les xifres no s'han facilitat mai, però càlculs del propi periòdic apunten a 12.000 milions en el cas del Sabadell i fins a 35.000 si se sumen, per extrapolació i quota de mercat, els que va poder patir CaixaBank.

Lligat a aquesta operació va haver-hi el reial decret per facilitar el canvi de seu social d'empreses catalanes, al que es van acollir, entre d'altres tantes societats, aquestes dues entitats.

És per tot això que Esquerra “vol saber quines empreses i administracions públiques i per quin import van retirar fons dels bancs Sabadell i Caixabank durant les dues primeres setmanes del mes d'octubre de 2017”, assenyala Capdevila, així com quina autoritat va ordenar cadascun d'aquests moviments.

Esquerra també pregunta si tant el Banc Central Europeu com el Fons Monetari Internacional “van ser advertits de la situació” i el paper que va tenir la Casa Real com a agent actiu en les pressions a empreses i societats perquè marxessin de Catalunya.