Amb la llei de memòria presentada per la consellera de Justícia es fa un nou pas endavant que “permetrà tancar ferides i acabar amb el dol”. La Generalitat també crearà la Comissió de la Veritat per estudiar els crims del franquisme i reparar-ne els danys

La consellera Ester Capella ha anunciat aquest matí a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya que el Govern treballa en una llei de memòria que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. La nova llei facultarà l’Executiu per retirar els símbols franquistes dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms dels espais dedicats a colpistes o persones vinculades amb la dictadura i els crims de lesa humanitat. “Si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme, no podem cosir ferides, tancar el dol ni recordar”, ha afirmat Capella. La llei de memòria “permetrà tancar ferides i acabar amb el dol”.


Comissió de la Veritat

En el marc de la llei integral de memòria, el Departament de Justícia crearà la Comissió de la Veritat amb l’objectiu d’estudiar, aclarir i quantificar els crims de la Guerra Civil i el franquisme, informar-ne els familiars de les víctimes i assistir-los en el seu dret a la justícia. I és que la Guerra Civil, succeïda per 40 anys de silenci, va acabar fa prop de 80 anys i cada vegada queden menys víctimes, menys testimonis i menys familiars directes en vida. El Govern de la Generalitat té, doncs, l’última oportunitat de reconstruir els fets de forma fidedigna i de reparar els danys que van provocar. “Un poble sense memòria és un poble que no es coneix a si mateix”, ha dit, contundent, la consellera Ester Capella. “On no hi ha memòria, no hi ha justícia”, ha reblat.

La llei posarà èmfasi en el reconeixement de col·lectius especialment castigats i oblidats, com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats.

Si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme, no podem cosir ferides, tancar el dol ni recordar

Ester Capella Consellera de Justícia

Memòria democràtica a l’escola

En aquesta tasca de recuperació de la memòria, els departaments de Justícia i Ensenyament treballen colze a colze i estan estudiant la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu i la formació dels docents que imparteixin classes vinculades amb aquesta matèria. I és que l’educació és una eina fonamental en la lluita contra l’oblit i en el coneixement de la pròpia història. En aquest sentit, des de la conselleria volen incorporar les sensibilitats de les entitats memorialistes, de l’àmbit acadèmic i de l’administració local.


Completar i superar les tres lleis actuals: Memorial, fosses i reparació jurídica

La nova llei donarà resposta a les demandes de la societat civil, al dret a la memòria de la ciutadania i al deure de memòria dels estats i aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica aprovades pel Parlament:

• La del Memorial Democràtic (2007. Recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica de la Generalitat republicana, la Guerra Civil, les víctimes de la repressió franquista i l’antifranquisme és fonamental per donar a conèixer el passat recent i estimular la comprensió del present.
• La de fosses (2009). A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. L’objectiu del pla d’obertura, amb el programa d’identificació genètica impulsat des de Justícia i Salut, és analitzar-ne les restes, retornar-les als familiars i garantir una sepultura digna.
• La de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Amb aquesta llei, aprovada per unanimitat al Parlament, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes per causes polítiques. Són 66.590 els catalans i catalanes contra els quals es va instruir un procediment judicial militar durant la dictadura.