El conseller va tallar en sec el fiscal i l’advocada de l’Estat en diverses ocasions, es va defensar de l’acusació de malversació i va reivindicar la legalitat del referèndum de l’1-O: “teníem la certesa que convocar i organitzar un referèndum no és un delicte”

El jutge Manuel Marchena va decidir fer declarar Carles Mundó al judici a la democràcia ahir, a dos quarts de nou de la nit, malgrat portar més de 11 hores de jornada contínua al Tribunal Suprem. Sens dubte, el calendari electoral va provocar aquesta jornada maratoniana en què, abans de Mundó, van ser interrogats Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Mundó, que és advocat i va ser el conseller de Justícia en l’anterior legislatura, es va dirigir amb molta seguretat i contundència a la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat i es va negar a respondre les preguntes que no estaven relacionades amb el principal delicte de què se l’acusa, el de malversació. “Sé segur que el referèndum no es va finançar amb diners públics”, va dir. I va afegir: “Vostè dóna per fet que s’han incomplert els requeriments del Tribunal Constitucional, jo tinc una opinió contrària. El referèndum de l’1-O no incompleix els requeriments del TC”.

Mundó va tallar en sec el fiscal i l’advocada de l’Estat en diverses ocasions. “Vostè m’atribueix unes facultats que no són les pròpies d’un conseller de Justícia i posa en boca meva coses que no he dit en cap moment”, va deixar anar al fiscal. A l’advocada de l’Estat va dir-li que “tenir un debat sobre el dret a votar em sembla, com a mínim, sorprenent” i que “sí, vaig anar a votar l’1-O, com 2.300.000 persones”.

- @CarlesMundo: El hecho de ir a votar no se si tiene o no relación con el delito de malversación.

- Advocada de l’Estat: No le pregunto por el derecho a votar, le pregunto por la acción material de coger un papel y meterlo en una urna.

- Mundó: O sea, votar.#MundóAcusa pic.twitter.com/0uoQLT6BDZ

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) 20 de febrer de 2019

En relació al decret de convocatòria del referèndum, va explicar que “teníem la certesa que la firma del decret i l’organització del referèndum no eren un delicte” i que tot el Govern va signar-lo “per emfatitzar el caràcter polític d’aquell moment”. Sobre una presumpta factura d’Unipost, va dir que “està acreditat que aquests pagaments no es van produir i, encara que es digui mil vegades que això és una factura, no es convertirà en una factura”.

Aquestes són les 10 millors frases de la declaració de Carles Mundó.

1. És evident que firmar per part de tot el Govern un decret és un fet extraordinari, crec que mai havia succeït abans i si es va fer així i de manera pública va ser per emfatitzar el caràcter polític d’aquell moment. Tenir la consciència i la certesa que no era un delicte era un element rellevant.
2. Un tuit segur que no té res a veure amb el delicte de malversació o de desobediència. Vostè hauria de preguntar-me sobre incidents concrets, però com que no es van produir, no me’ls pot plantejar.
3. Vostè m’atribueix unes facultats que no són les pròpies d’un conseller de Justícia posa en boca meva paraules que no he dit en cap moment. Em diu que jo tenia la funció d’interpel·lar els meus companys, però jo era el responsable del meu departament.
4. Vostè dóna per fet que s’han incomplert els requeriments del TC, jo tinc una opinió no només diferent, sinó contrària. El referèndum de l’1-O no incompleix els requeriments del TC.
5. Hi va haver un debat absurd i innecessari en el qual es deia que el Govern obligaria els funcionaris a dictar resolucions i a fer coses contra la seva voluntat, fins i tot a incomplir la llei. Hi havia grups que alimentaven aquest debat injust i totalment al marge de la realitat.
6. Sé segur que el referèndum no es va finançar amb diners públics. I si no es va finançar amb diners públics és perquè es devia finançar amb diners privats.
7. Per organitzar el referèndum no es va gastar ni un euro de la Generalitat, com ja va dir el ministre Montoro.Tots els certificats que acrediten que no s’estaven duent a terme despeses relacionades amb el referèndum es corresponen amb la realitat.
8. Està acreditat que els pagaments a Unipost no es van produir, encara que es digui mil vegades que això és una factura, no es convertirà en una factura, és un pressupost.
9. Sí, vaig anar a votar l’1-O, com 2.300.000 persones.
10. Tenir un debat sobre el dret a votar em sembla, com a mínim, sorprenent.