Estimades amigues,

És un orgull saber que, encara que jo avui no pugui ser aquí amb totes vosaltres, sí que hi seran la meva veu i les meves conviccions i estaran acompanyades de dones lliures, apoderades i lluitadores. Això m'omple d'alegria i satisfacció.

He de dir-vos que, a vegades, l'alegria i l'esperança són difícils de trobar entre aquestes parets de formigó. I així i tot, em carrego de força i em prometo a mi mateixa no malgastar ni un segon de la meva vida a la presó. Quan surti d'aquesta injustícia vull mirar enrere i poder dir que, tot el que he viscut aquí, té un sentit i un valor. Com us podeu imaginar, estic envoltada de persones que tenen valors i maneres de veure la vida molt diferents de la meva i, probablement, en una altra situació, les nostres vides no s'haurien creuat mai. Però, a part del fet d'estar privades de llibertat, tenim en comú que totes som dones. Per així, aquí a dins, hem après a ser un equip i a lluitar pels nostres drets de forma col·lectiva en una institució, la penitenciària, que està concebuda per a homes. Aquesta és una lluita que ens uneix i ens fa més fortes. Lluites tan insignificants a l'exterior, com pot ser aconseguir un simple assecador de cabell, es converteixen aquí en una gran fita i en una millora de la nostra qualitat de vida i la de les futures internes.

La presó és un exemple, a petita escala, de la lluita que protagonitzeu totes i cada una de vosaltres en la societat en la qual vivim. En els darreres anys el nostre treball i el nostre compromís ha aconseguit blindar una gran quantitat de drets que, lamentablement, les nostres antecessores no tenien garantits. Tot i així, moltes vegades el reconeixement ha estat només formal. Quan mirem les estadístiques, podem veure que encara existeixen diferències abismals entre homes i dones. La bretxa salarial, per exemple, és d'un 23.9% a Catalunya i, la de les pensions, és d'un 40%. El drama, però, va més enllà: una de cada deu dones més grans de quinze anys ha patit alguna forma de violència sexual i una de cada 20 ha estat violada.

Penso que aquesta onada de dones que avui aixequem la veu i avancem de forma implacable serem capaces de canviar les estructures patriarcals que sustenten la nostra societat

Carme Forcadell

Aquestes xifres són escandaloses. Ens cal fer moltíssima feina per acabar amb aquestes injustícies i despertar consciències. Només si coneixem aquestes dades alarmants i reflexionem sobre els estereotips que campen lliurement per la nostra societat, podrem erradicar aquestes discriminacions. I, això, passa no només per fer pedagogia -que també- sinó per mesures legislatives que acompanyin i accelerin la transformació de paradigma.

Amigues, penso sincerament que, aquesta onada de dones que avui aixequem la veu i avancem de forma implacable, serem capaces de canviar les estructures patriarcals que sustenten actualment la nostra societat. I parlo de canviar-les i capgirar-les per complet, no pas d'adaptar-nos-hi. En el cas de la política, per exemple, no és fàcil fer encaixar les dones en unes estructures que, d'entrada, estan codificades com a masculines. El que cal és que canviem les estructures mateixes! I això significa, entre altres coses, percebre el poder de manera diferent; pensar de forma col·laborativa en lloc d'individualista; tenir en compte la força de la gent i no només la dels líders; entendre el poder com un atribut, o fins i tot com un verb, i no pas com una propietat.

La llibertat de Catalunya, per la qual he lluitat tants anys només té sentit si aquesta ve acompanyada de la llibertat de totes i cada una de nosaltres. Fer una república no té res a veure amb banderes o himnes sinó amb valors, drets i llibertats. Estimades, treballem perquè la república que volem sigui justa, solidària, oberta, plural i, sobretot, lila. Fem-la feminista!

Us estimo!