El secretari general, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha advertit avui que ERC demanarà al poble de Catalunya que voti no o que no voti la Constitució europea en el cas que es faci un referèndum per a la seva aprovació si el text del tractat no inclou el reconeixement oficial de la llengua catalana.

Per a Carod, tal i com queda la Constitució europea, "si no hi ha un reconeixement explícit de la llengua catalana, és a dir, si no es garanteix la traducció oficial de tots els textos comunitaris al català i el dret dels europeus de llengua catalana a adreçar-nos a les institucions europees en català i a ser respostos en la nostra llengua, no ens deixarà cap més sortida que demanar a la població de Catalunya que voti no o bé que no voti la Constitució europea en cas que sigui finalment sotmesa a referèndum".

Per al secretari general, el reconeixement del català seria suficient per a votar a favor de la Constitució. Però "si aquest reconeixement del català no hi és, no ens deixaran cap més sortida que el que ja vam fer el 1978 en el referèndum de la Constitució espanyola", en què ERC va demanar el vot en contra o la no participació al referèndum.

"A Catalunya sóm europeus", per la qual cosa "no volem ser europeus de segona", ha assenyalat Carod. ERC veu "amb una enorme preocupació" el text de la Constitució europea, ja que "no preveu un reconeixement adequat dels drets socials en el marc europeu".

A més, "explícitament no hi ha cap reconeixement a la nostra existència com a comunitat nacional o comunitat lingüística", s'ha queixat el secretari general, que ha dit que "el fet que no s'articuli cap tipus de presència davant les institucions europees, limitar-nos l'accés a la UE, ens crea un problema pràctic: no podrem defensar els nostres interessos econòmics, socials, culturals, empresarials, lingüístics, etc. a Europa".

Carod, fent referència a l'eslògan de la campanya de les eleccions europees "Una altra Europa és possible", ha reivindicat "una Europa de la diversitat, dels drets socials, del treball i de la democràcia". Així mateix ha demanat una política pròpia d'immigració per a la UE i s'ha mostrat preocupat per temes com la llengua i la deslocalització industrial.