El president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la presidenta d'Eusko Alkartusana, Begoña Errazti, mantenen avui una reunió de treball amb altres dirigents d'Esquerra i d'Eusko Alkartasuna. Els dos partits comparteixen candidatura europea des de 1987 perquè tots dos estan en un espai polític similar. En una compareixença d'aquest matí, han ratificat l'aliança que mantenen i han explicat els punts que estan tractant en la reunió.

La reunió d'avui té com a objectiu realitzar una anàlisi de la situació política a l'Estat espanyol davant els dos fronts oberts actualment: per una banda, l'Estatut de Catalunya, admès a tràmit pel Congrés dels Diputats; per l'altra, l'Estatut d'Euskadi que no ho va ser. A més a més, la reunió també ha de servir per marcar un posicionament clar en política europea.

Carod s'ha referit a la campanya de desgast contra Catalunya i el País Basc, però també contra el Govern de Zapatero. No obstant això, el president d'Esquerra s'ha mostrat satisfet perquè "de Madrid només pot venir un bon Estatut. O bé perquè s'ha aprovat o bé perquè ens han obligat a retirar-lo". Carod ha aclarit que si l'Estatut fracassa serà una victòria del PP. Segons ell, els diferents partits polítics "tenim la missió d'entendre'ns, parlar i negociar".

Quant als titubejos de CiU dels últims dies, Esquerra diu que ningú no pot negociar pel seu compte, perquè l'Estatut és de tothom. Cal un "retorn a l'estratègia unitària. La unitat és la força fonamental. L'única garantia que té l'Estatut d'aprovar-se amb garanties".


Errazti recolza el poble català

La presidenta d'Eusko Alkartasuna s'ha queixat d'una falta de respecte sistemàtica per part del Govern de Zapatero i ha exigit que es compleixi el que s'ha decidit democràticament: "Zapatero únicament pot respondre d'una manera: respectar les majories catalana i basca". Errazti ha fet palès, segons el seu punt de vista, la diferència de tracte que s'ha donat a Catalunya i al País Basc en els respectius estatuts d'autonomia i s'ha referit a una "estreta col·laboració i aprofundiment democràtics" com a elements clau en la política actual. Errazti ha ratificat el recolzament del seu partit a allò que "el poble català va aprovar".