El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha acusat avui l'expresident del Govern espanyol, José María Aznar, d'incomplir el pacte antiterrorista per no informar l'aleshores líder de l'oposició, José Luis Rodríguez Zapatero, de la seva reunió amb ETA després de tenir-ne coneixement a través del director del servei secret.
Carod, en declaracions al programa La mirada crítica de Tele 5, responia així al ser preguntat per la notícia que publica avui el diari El País segons la qual el 12 de gener el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Jorge Dezcallar, va informar personalment Aznar de la reunió a França de Carod amb la direcció d'ETA.
Segons aquest diari, Aznar no va informar d'aquesta reunió Rodríguez Zapatero ni tampoc el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.
El president ha considerat avui que "l'innovador" és el moment en què "algú des de Moncloa filtra aquesta notícia d'Estat", i ha acusat Aznar d'"incomplir" el Pacte Antiterrorista "perquè n'havia d'haver avisat Zapatero i no ho va fer; algú va filtrar des de La Moncloa aquesta notícia i va esperar que fos un dia tan sensible com el del Congrés de Víctimes del Terrorisme per donar publicitat a aquest fet".
"Tot això queda ja tan lluny que quan ho veig em pregunto si en realitat tot això va succeir", ha assenyalat Carod, qui ha considerat que "l'obsessió pel passat mai soluciona res per al futur", i ha defensat la seva reunió amb la cúpula d'ETA al considerar que, com a dirigent d'una força política, "tenia el deure moral d'intentar fer alguna cosa i treballar honestament per la pau".
Ha reiterat el seu convenciment que actualment s'estan produint "coses positives" per aconseguir la pau, s'ha congratulat de la millora en les relacions entre els Governs central i basc, i ha expressat el seu desig que en l'actual legislatura "si es fan les coses bé, ja mai més haguem de parlar d'ETA".
Carod ha considerat que "no necessàriament" els 600.000 vots que va tenir ERC en els últims comicis són d'independentistes, encara que ha precisat que "ho aniran sent", i ha assegurat que quan a Catalunya existeixi una majoria social que s'expressi favorable a la seva sobirania, el poble espanyol haurà d'acceptar "democràticament el veredicte de les urnes".