Josep-Lluís Carod-Rovira ha assegurat aquest matí que des de la cautela i la prudència amb què sempre es mira les enquestes, “hi torna a haver com a símptoma la percepció que ERC surt molt reforçada des del punt de vista electoral i polític d’aquest nou panorama electoral que tenim amb les eleccions generals i que, per tant, com era el nostre desig, tornarem a fer els millors resultats de la nostra història recent”.

El secretari general ha explicat que tot el que ha passat darrerament en el cas de Catalunya “la gent ho perceb com un doble atac: contra el Govern legítim de Catalunya, que a la dreta no li interessa que continuï, i també un atac contra el marc de llibertats i el sistema democràtic”.

El cap de llista al Congrés ha fet una “valoració molt positiva” de la participació ciutadana en els actes de precampanya que els dirigents d’ERC estan fent per tota Catalunya, ja que tenen uns nivells d’assistència molt elevats, només comparables amb els dels anys 30.

Carod ha assegurat que li consta que molta gent que donava suport a altres forces ara ho farà a ERC com a força no subordinada i que planta cara al PP, ja que ERC “planteja un model de societat i un projecte de paí que més s’allunya al que planteja el PP”.

El candidat ha explicat que gent de fora de Catalunya està demanant la papereta de vot d’ERC tot i que saben que el seu vot seria nul. En aquest sentit els ha recomanat que votin a les forces d’esquerra espanyoles. A més, ha dit que “per primera vegada a la història ERC té militants a Andalusia, Cantàbria i Castella” i ho ha atribuït a una reacció de suport a la democràcia.

D’altra banda, Carod ha explicat que el diputat al Congrés, Joan Puigcercós, ha fet un balanç dels 8 anys de govern del PP a Madrid davant la comissió permanent del partit i ha repassat el que ha anomenat els “aspectes negatius de l’herència d’Aznar” i “les 25 grans falsedats sobre les quals el PP ha versat el seu govern en els últims anys”.

Carod ha explicat que l’herència d’Aznar ha comportat “reforçar les tensions inernes de l’estat i entre els seus territoris” (PHN, fals concepte de solidaritat), un retrocés en la llibertat d’expressió, i una “política internacional decididament catastròfica”.

El balanç, així mateix, inclou com a aspectes negatius la utilització del patriotisme institucional en clau espanyolista i involucionista, l’intervencionisme econòmic, el despotisme mediàtic, lleis d’educació retrògrades, un marc laboral regressiu, la persistència d’un model radial en infraestructures i l’asfíxia financera de l’àmbit sanitari.