El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat aquesta tarda que "per acabar amb ETA no n'hi ha prou amb els èxits policials" i ha considerat "un error" no utilitzar la via política i ha apuntat que no adonar-se que el conflicte d'ETA té una naturalesa política, és "tancar els ulls a l'evidència".

Carod ha fet aquestes declaracions durant la presentació del llibre de Víctor Alexandre "El cas Carod: 50 dies de linxament d'una nació".

A la presentació del llibre, presidida per l'autor, el líder d'ERC ha estat acompanyat, a més, pel president del Fòrum Català per al Dret a l'Autodeterminació, Jaume Renyer, i ha volgut aprofitar per fer públic, per primera vegada, que va ser Renyer qui el va acompanyar en la famosa reunió amb ETA. En aquest sentit, Carod ha tornat a defensar la seva reunió amb ETA perquè ha assegurat que, parlar de pau "no és un delicte".

D'altra banda, l'obra d'Alexandre sobre el cas Carod està aixecant gran expectació, ja que en només tres setmanes ha arribat a la tercera edició i ha venut aproximadament 7.000 exemplars.

El llibre s'està traduint al castellà i s'espera que aquesta versió estigui disponible a les llibreries abans de Nadal.

El president ha afirmat que tornaria a reunir-se amb dirigents d'ETA si es presentés novament l'ocasió per convèncer-los que abandonin les armes i ha assegurat que "em queden molt lluny" els dies en què va ser blanc de "tota mena d'insults, mentides i falsedats" per haver-se reunit amb la direcció d'ETA al principi de gener d'aquest any.

"Jo ja estic en una altra dimensió", ha dit Carod, que ha admès que tant ell com Jaume Renyer, el seu amic personal i el seu acompanyant en l'entrevista que va tenir amb la cúpula etarra, "personalment ho vam passar molt malament".

En els moments "més difícils", ha reconegut Carod, "no hauria aguantat sense el suport incondicional de la meva dona", així com de la "gent que era conscient que allò era un linxament polític d'una idea de país".

També ha dit que el que més li "va doldre" van ser els atacs provinents de Catalunya, especialment d'una "classe dirigent" que va demostrar la seva "debilitat" i les seves "pors", davant de la "fortalesa del país" i de la "bona gent" que "va estar al nostre costat".

"Hi va haver molta gent d'aquí que ens va girar la cara i ens va insultar", però en canvi també hi va haver "un torrent de solidaritat des del País Basc" i fins i tot "vam rebre mostres d'afecte i complicitat des de moltes parts d'Espanya", cosa que va ser "una gran sorpresa".

Carod ha recordat que per la via de la violència, "ETA no ha aconseguit els seus objectius" en les seves prop de quatre dècades d'existència, però "l'Estat tampoc" no ha aconseguit acabar amb ETA malgrat tots els mecanismes policials de què disposa, de manera que és necessari, segons el seu parer, "buscar altres vies".

Segons Carod, en un moment en què el general Rodríguez Galindo, condemnat per la mort dels etarres Lasa i Zabala, és posat en llibertat, "un mínim sentit de la decència democràtica exigeix que en algun moment, qui pugui dialogar, dialogui, per acabar amb la violència".

En opinió del president d'ERC, malgrat la recent detenció de la cúpula d'ETA, "s'equivocaria qui pensés que els èxits policials són la solució definitiva" per acabar amb la banda, ja que "mai no ho han estat".

"Seria un gravíssim error pensar que la via política no ha de ser utilitzada", ha recalcat.

Carod, que ha agraït el "compromís" de Jaume Renyer, sense el qual "no hagués emprès" la iniciativa d'entrevistar-se amb ETA, ha argumentat que quan "vam tenir l'oportunitat de tenir aquesta reunió, no la vam voler desaprofitar".

La reunió, ha explicat, va ser per "parlar de política" i hi "vam explicar l'experiència d'ERC", sobre com mitjançant la "via pacífica i democràtica" la formació independentista catalana havia aconseguit "avançar" políticament.

Als seus interlocutors "els vam dir que a Catalunya no volem violència" i "tornaríem" a celebrar una altra reunió com aquesta, perquè "no reneguem de cap de les nostres conviccions; parlar de pau no és cap delicte".

"No som ni uns herois ni uns valents, sinó persones amb conviccions", ha sentenciat.