El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha manifestat avui en la conferència 'El patriotisme social, motor de la construcció nacional' que si el text que va aprovar en referèndum el poble català no aconsegueix el vistiplau del poder judicial, l'única via possible que li quedarà a Catalunya serà la sobirania.

Carod-Rovira ha alertat del perill en què es troba Catalunya davant la politització colossal de la justícia i el dret; segons ell, "si el text disminuït que va aprovar el poble català en referèndum no pot tirar endavant, voldrà dir que Espanya té un problema greu" i que "ni Catalunya ni l'Estatut tenen lloc a la Constitució". El vicepresident ha defensat que en cas que això passi, només quedaria la via sobiranista.

Durant la conferència, Carod ha reivindicat la necessitat que Catalunya tingui major poder de decisió i més recursos per pal·liar les mancances en infraestructures, educació o sanitat que ocasionen les polítiques centralistes de Madrid i ha lamentat que, encara avui, el futur dels interessos de Catalunya depenguin del vot d'un magistrat situat a sis-cents quilòmetres; ha advertit a més que "sense un blindatge legal adequat, a la Constitució i a l'Estatut, la indefensió de Catalunya serà constant".

El vicepresident de la Generalitat ha constatat que la nació catalana encara està en construcció, està oberta i és sensible als nous canvis; en canvi, la de l'Estat espanyol ja està feta i, segons ell, "no vol ser d'una altra manera. Com més aviat ens n'adonem millor, perquè hi sortirem guanyant".

També s'ha referit a la llengua catalana i ha lamentat que se li hagi traspassat una "responsabilitat excessiva" que no li correspon, la de salvar la nació. Carod ha defensat que és el país qui realment s'ha de preocupar per salvar una llengua que parlen 9,1 milions d'habitants i que dos milions més asseguren que l'entenen.

El filòsof Josep-Maria Terricabras ha realitzat la presentació de l'acte i, entre els assistents, hi figuraven personalitats com el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, o el director d'Unesco-Catalunya, Agustí Colomines.