El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha animat les comunitats islàmiques de Catalunya a “seguir construint un Islam a la catalana, obert, acollidor, convivencial, amb vocació universal”. Durant l’acte institucional amb motiu de la setmana de portes obertes del Centre Islàmic Camí de la Pau de Barcelona al qual també ha participat la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, el vicepresident del Govern ha reiterat que iniciatives com aquestes demostren “la disposició al diàleg, el dinamisme i la flexibilitat de les comunitats musulmanes al país i aquestes són característiques fonamentals de la tradició catalana”.

I és que, segons el vicepresident, la tònica que caracteritza Catalunya és que “som enemics dels dogmatismes i dels judicis maniqueus, els bons i els dolents”. En aquest context Josep-Lluís Carod-Rovira ha dit que “hem de ser valents per fugir de la por que moltes vegades s’ha anat creant, bé per la desinformació o per malentesos o potser per motius interessats”. És per això que ha assegurat que “eradicar la desconfiança comença per fer bé la feina; per obrir les portes, però també per acostar-s’hi i conèixer els veïns. Si t’obren les portes hi has d’entrar”. Ha afegit que “tots els catalans hauríem de poder interessar-nos per aquesta part de la vida del país”.

El vicepresident del Govern ha subratllat que “la diversitat és una característica essencial de Catalunya i la diversitat religiosa és a Catalunya per quedar-s’hi”, però ha recalcat que “seguir una determinada religió o no seguir-ne cap, no és obligació per ser considerat català, però respectar-les totes sí que ho és”. Per això, Josep-Lluís Carod-Rovira ha assegurat que “si com a societat desitgem comptar amb un determinat Islam català amb personalitat pròpia, identificable i identificat amb el país, hem de reconèixer que forma part del país”. Tot i que ha reconegut que l’increment de fidels musulmans “sí que significa una transformació al panorama religiós de Catalunya actual”, ha recordat que no podem dir que l’Islam sigui una religió de nova incorporació al paisatge religiós català ja que hi ha un pòsit “dintre la cultura catalana que tenim com a herència que compta amb la contribució dels fidels musulmans de moltes generacions”.