El president d'ERC i de la Fundació Josep Irla, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat avui que "l'Espanya actual suspèn clarament l'assignatura de federalisme en matèria de finançament" i ha apuntat que "l'única opció viable per un finançament transparent és que Catalunya accedeixi a la plena sobirania fiscal".

Carod ha fet aquesta valoració durant la presentació de l'Anàlisi dels fluxos redistributius territorials a l’Estat espanyol, dels professors Jordi Pons i Guillem López-Casasnovas, aquest últim escollit recentment conseller del Banc d’Espanya.

Josep-Lluís Carod-Rovira considera que "si volem que es compleixin els arguments lògics d’un estat federal caldran canvis de fons, el federalisme es demostra federalitzant". "Benvingut sigui el talante" ha afegit "però si, a més a més, va acompanyat de federalisme serà quan començarà a tenir cos".

En aquest sentit, el president ha afegit que "Catalunya no és una ONG ni els catalans som donants anònims, Catalunya vol ser corresponsable de les matèries de solidaritat, col·laboració i cooperació i això només podrà ser així si Catalunya té el control real dels impostos que paguen els seus ciutadans i ciutadanes".

Així mateix ha reconegut que "això vol dir unes altres normes de joc diferents a les que hi ha ara, evidentment implica que la realitat singular de Catalunya exigeix un acord bilateral. Però si és negat en el marc de les negociacions, no quedarà més alternativa que optar per un model federal de debò, que implicaria un canvi de model d’estat". És a dir, "normes transparents aplicables a totes les comunitats, qui paga, què paga, un Senat plurinacional i, finalment, un Tribunal Constitucional federal que faci les funcions d’àrbitre imparcial, començant per tenir entre els seus membres aquesta mateixa expressió de la pluritat nacional interna".

En l'acte de presentació de l'estudi també hi ha participat el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, qui ha advertit que “o hi ha un profund canvi en el model d’Estat i es fa viable un Estat federal, amb les balances fiscals com a punt zero de la negociació a Madrid, o hi haurà un model de particularitat, però si l’Estat no s’aprima, òbviament anem cap a un conflicte polític important”.

Finalment, els autors de l'estudi encarregat per l'Institut d'Estudis Socioeconòmics de la Fundació Josep Irla han explicat davant dels mitjans de comunicació els trets generals de l'anàlisi.

Segons López Casasnovas, “els resultats del treball són bastant desencoratjadors, es demostra que cap dels dotze principis que haurien d’inspirar la redistribució territorial a l’Estat espanyol no s’estan complint”.

Per la seva banda, Jordi Pons assegura que els arguments analitzats tenen per objectiu “no centrar el debat en les balances fiscals, sinó dissenyar principis molt lògics per veure si les comunitats, si la solidaritat, complien uns mínims requisits i amb un sentit comú enorme”.

En el llibre s’analitza quines comunitats autònomes han rebut més diners tot i tenir una renda per habitant per sobre de la mitjana espanyola. Pons assegura que "el cas més espectacular és el de Castella i Lleó que sistemàticament rep una quantitat enorme dels diners de l’Estat".

Aquest vespre es farà una presentació al món econòmic de les conclusions del llibre a l'Hotel Ducs de Bergara de Barcelona.