El vicepresident del Govern i president del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat avui l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib per part de l’IRL i la Casa Amèrica Catalunya, ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. El vicepresident del Govern ha presidit aquesta nit (hora catalana) els actes d’inauguració del programa, que fa a Cuba la seva darrera parada després d’haver passat per Puerto Rico i la República Dominicana. Durant l’acte Josep-Lluís Carod-Rovira ha recordat els lligams històrics i culturals i la “forta relació emocional” entre Catalunya i Cuba, que “ha estat terra d’emigració econòmica i d’exili polític”. A l’acte també han participat la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell; el director de l’IRL, Josep Bargalló, i responsables de la Casa de las Américas.
El vicepresident del Govern ha destacat al llarg de la seva intervenció els múltiples lligams que uneixen Catalunya amb Cuba, des del punt de vista històric, cultural, polític i econòmic. En el terreny històric, el president del Consell de Direcció de l’IRL ha recordat que “els catalans han tingut un paper d’implicació molt fort en la història de Cuba”, com ho demostra el fet que més de 300 catalans van morir combatent a la guerra d’independència de l’illa el 1898 amb l’exèrcit d’alliberament cubà, o que 3 presidents cubans tinguessin ascendència catalana. Així mateix, la ciutat de l’Havana també va implicar-se amb Catalunya i amb la defensa de la seva llengua. Durant el franquisme es va convertir en la segona ciutat, només per darrere de Barcelona, amb el major nombre d’afiliats d’una associació clandestina de defensa de l’ensenyament de la llengua.
Els vincles entre els dos territoris es fan palesos però, sobretot, en la història quotidiana de l’illa i els seus habitants. De fet, tal com ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira, “el 1948 la primera producció de sucre a l’illa la va fer un català, al segle XVI el primer metge que va actuar professionalment a Cuba era català, el XVIII el primer cafè el va organitzar un català. I la primera gran fàbrica de cigars la va muntar un català”. De fet, a l’Havana hi ha l’entitat catalana més antiga fora de Catalunya, fundada el 1840.
Actualment l’illa, on resideixen 800 catalans, compta amb sis comunitats catalanes a l’exterior reconegudes pel Govern de la Generalitat i un lectorat de català a la Universitat de La Habana. Les relacions econòmiques són també importants. Catalunya exporta per valor de gairebé 200 milions d’euros (maquinària, plàstics i automòbils), mentre que els importacions se situen en es 4,3 milions d’euros (alcohol i tabac).
‘La Petjada’
Després d’inaugurar el programa, el vicepresident del Govern ha presidit la presentació del llibreLa saga de los catalanes en Cuba, de l’escriptor Joan Maria Ferran, català d’origen i cubà d’adopció. Un exhaustiu estudi de la presència catalana a l’illa editat per Casa Amèrica Catalunya. També ha inaugurat l’exposició Barcelona-La Habana, el espejo modernista, una mostra comissariada per la historiadora Isabel Segura que recull la influència del modernisme català a l’arquitectura cubana a través de les fotografies de Pilar Aymerich. Segons la directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, tot i que “les petjades catalanes al Carib són moltes, volíem sortir de les més tradicionals i típiques. A Cuba ens centrem en les arquitectòniques”.
En el marc del programa La Petjada Catalana al Carib s’han organitzat diverses activitats, com la conferència que avui dimarts pronunciarà l’arquitecte Daniel Taboada sota el títolLa arquitectura catalana en Cuba. Una conferència que versarà sobre la influència de l’arquitectura d’origen català a l’illa caribenya i que anirà seguida d’una taula rodona a l’entorn de l’exposició Barcelona-La Habana, el espejo modernista que comptarà amb la participació de les catalanes Pilar Aymerich i Isabel Segura i les expertes cubanes María Victoria Zardoya i Claudia Felipe. També avui l’escriptora catalana Anna Aguilar-Amat presentarà Como cada jueves, una antologia que recull l’obra de joves poetes cubans, i Evidències cel·lulars, antologia de joves poetes emergents. Totes dues obres formen part de la col·lecció de poesia Refraccions de la UAB. L’acte tindrà lloc a la Fundació Nicolás Guillén.
El dijous els actes es traslladaran a la localitat de Matanzas, a l’ermita de Montserrate, on s’estrenarà un documental i una exposició sobre la Festa de la Colla que Casa Amèrica Catalunya va enregistrar el desembre del 2007. Com a acte de cloenda de la Petjada a Cuba el músic català Simó Busquets oferirà un concert que farà especial atenció en la cultura popular de Vilanova i la Geltrú, ciutat agermanada amb Matanzas. També actuarà el Cor de Matanzas, dirigit per José Antonio Méndez.
Cuba és la darrera parada del programa La Petjada Catalana al Carib, que es va iniciar al febrer amb activitats a la República Dominicana i Puerto Rico i que es tancarà el 2010 a Catalunya.