El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va fer aquesta nit una crida a la mobilització ciutadana unitària per recolzar una reforma del sistema de finançament autonòmic "justa" i que posi fi als "sucursalismes" de CiU respecte a "interessos particulars" i del PSC "beneint un Estat centralista" que ha anat "en contra" dels interessos de Catalunya".

Carod va sostenir que "la nostra situació és d'escàndol" i "no estem disposats a mantenir les desigualtats socials a canvi de mantenir una forçada unitat d'Espanya".

Carod va ser el protagonista d'un acte organitzat per ERC al palau de la Música de Catalunya en el que sota el títol 'Un finançament just per la Catalunya Social', la cúpula de la formació republicana va buscar la complicitat de mig miler de representants de la societat civil catalana en defensa de la proposta de finançament del tripartit.

Es tractava d'estendre el "patriotisme de butxaca", el que "tenim tots amb independència de l'origen, la llengua i la ideologia" i d'evidenciar amb la unitat de la societat catalana que "l'Estat no es pot permetre el luxe de governar durant més temps contra Catalunya".

El líder d'ERC va demanar el suport de tots els partits en el que va considerar un "objectiu nacional" i va sostenir que "ha arribat el moment d'elegir, entre els nostres interessos o altres interessos inconfessables". "Necessitem que ens acompanyin tots els partits, aquells que durant anys han defensat a Madrid interessos particulars" i que "han fet negoci amb la dependència econòmica de Catalunya" –en referència a CiU– i "dels qui mantenen el sucursalisme ideològic que ha beneït un Estat centralista i que ha anteposat els seus interessos als de Catalunya", permetent "viure del conte a certs cacics electorals", va dir.

"Cal superar aquests dos sucursalismes", va sostenir i va recordar que és un treball de "tot el món", encara que es va atribuir en nom d'ERC el paper d'impulsor d'aquestes reformes, ja que "els dos partits de centre haurien fet el matix de sempre, un pacte a la baixa".

Per Carod, "aquest país fa massa temps que fa el tonto" i, ara, amb la negociació de l'Estatut i el finançament "ha arribat el moment d'estar a l'altura" i en el que "ningú pot desertar", sigui per "por o per demagògia". Carod va voler llançar un missatge d'"optimisme i confiança" davant aquestes reformes institucionals i va assegurar que "ho tenim tot massa a prop com per desaprofitar-ho".

Puigcercós:"Hem arrossegat el PSC fins a defensar els interessos de Catalunya més enllà dels de l'Estat"

Per la seva part, el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va admetre que la proposta de finançament del tripartit és "millorable" però va defensar haver aconseguit "arrossegar al PSC i portar-lo a defensar els interessos de Catalunya més enllà dels interessos de l'Estat". En aquests moments de la negociació, segons Puigcercós, "ja no valen estratègies partidistes" i el que fa falta és "que siguem capaços d'avançar tots junts cap a Madrid amb una veu forta, unida i clara" amb un objectiu que "no és de dretes ni d'esquerres, sinó d'interès nacional".

El dirigent d'ERC va denunciar que a Catalunya "paguem com els nòrdics i rebem com el sud d'Europa" mentre hi ha "comunitats sobre financiades perquè ho paguem nosaltres", pel que ha arribat el moment de "fixar límits a la nostra contribució a la solidaritat". Puigcercós va defensar un canvi dins el sistema de finançament i va avançar així cap a un Estat federal que acabi amb l'"arbitrarietat dels ministeris i dels aristòcrates de la funció pública que viuen de privilegis".

El Conseller Huguet:"Catalunya ha perdut posicions al rànquing de benestar fruit de la intervenció de l'Estat"

A l'acte, ERC va presentar dades financeres on es denuncien la "irracionalitat" del sistema de finançament actual per conduir a "molta pressió fiscal i poca despesa pública" i per la "pèrdua de posicions de Catalunya al rànquing de benestar fruit de la intervenció de l'Estat". Enfront d'aquest model, ERC va defensar la proposta de finançament del tripartit, que en paraules del conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, és "similar a la quota basca".

Segons ERC, el final del dèficit fiscal que xifren en un 9,2% del PIB el 2001 permetria gairebé doblar el pressupost de la Generalitat i van calcular mesures per valor d' 1. 670 milions d'euros que es podrien dur a terme a Catalunya dins els àmbits que els republicans tenen a la Generalitat. Un a un, els cinc consellers d'ERC, Josep Huguet, Anna Simó, Carles Solà, Marta Cid, Joan Carretero, i el 'conseller primer', Josep Bargalló, es van encarregar d'explicar què farien des dels seus departaments si comptessin amb aquests recursos acabant així amb l'"atròfia" del sector públic català que "ens ha convertit en un país de pagament", en paraules de Bargalló.

Així, es van plantejar des dels 107 milions d'euros el 2006 en ajudes a les pensions més baixes, a 55 milions en beques universitàries, 600 per a les 150 noves escoles, 50 milions per aconseguir la gratuïtat dels llibres de text escolars, 208 milions més per actuacions en ajuntaments o 7,5 milions per la cooperació internacional.

Segons les xifres d'ERC, Catalunya passa del cinquè lloc a la classificació de comunitats autònomes segons el PIB per càpita a la vuitena en Renda Familiar Bruta Disponible, per darrere de comunitats com La Rioja, Castella-Lleó, a més de Navarra, el País Basc, Melilla, Madrid i Aragó, que ocupa el primer lloc. Balears passa del quart lloc al desè i València del vuitè al 13.

Igualment, el document denúncia un alentiment del creixement econòmic de Catalunya, que se situa per sota de la mitjana espanyola, amb un 1,85% respecte al 2,2% estatal, mentre que Euskadi i Navarra aconsegueixen el 2,72% i el 2,88%, respectivament. També es va denunciar una infradotació pressupostària de la sanitat pública i una insuficiència de la inversió pública de l'Estat a Catalunya, que veu reduir el pes del PIB català dins el conjunt estatal.