El secretari general i candidat al Congrés, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha defensat avui que Catalunya es converteixi en "una terra d'asil per exiliats i refugiats polítics", i ha reclamat el traspàs de competències a la Generalitat en matèria d'immigració.

Carod ha mantingut avui una reunió amb representants d'associacions d'immigrants de Catalunya, entre elles UGT-Amic, Casal Argentí de Barcelona, Agrupació de Camerunesos de Barcelona, Associació de Dones Filipines, Associació de Treballadors Pakistanesos i les entitats ASOPXI i LLACTACARU.

Segons el líder d'ERC, "encara que siguem els únics que ho demanem, tornarem a reclamar que Catalunya es converteixi en una terra d'asil per exiliats i refugiats polítics".

Ha recordat, en aquest sentit, que com a conseqüència de la repressió a Catalunya després de la guerra civil i durant la dictadura franquista, "molts ciutadans van haver de fugir i van ser molt ben acollits per països com Mèxic, l'Argentina o França", de manera que "seria bo que, en justa correspondència, Catalunya es converteixi en una terra d'asil, a l'igual com ja ho és algun país escandinau".

"Seria just que, a més dels refugiats berbers, sahrauís o kurds, sobre els quals el Parlament català ja ha expressat la seva solidaritat, els demòcrates perseguits en altres llocs puguin trobar aquí un referent d'acolliment i de complicitat", ha dit.

Carod ha afirmat que per ERC "la immigració no és una amenaça ni un perill, al contrari, representa una gran oportunitat per reforçar el país en clau de futur, però per a això, necessitem que la Generalitat disposi de plenes competències en qüestions com el control del flux migratori o la contractació en països d'origen, a més dels suficients recursos econòmics com per poder aplicar-les".

Ha subratllat, en aquest sentit, que mentre que la població catalana representa el 16% de la de tot Espanya, acull el 25% dels immigrants, el que "és un argument molt sòlid com per reclamar el traspàs de les competències en aquesta matèria" i que, segons el seu parer, hauria de quedar ja reflectit en la reforma de l'estatut.

"Nosaltres -ha assenyalat- no demanem, com es diu des del PP, que les 17 comunitats autònomes tinguin aquestes competències, però ¿i si les volen tenir, què passa?, encara que de tota manera jo no sé si algunes de les comunitats tenen immigració i si no en disposen en una xifra significativa potser no els interessi disposar dels serveis corresponents".