El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha manifestat avui que “l’única Europa possible, l’única Europa real i autènticament democràtica és la que reconegui la diversitat de nacions, llengües i cultures al marge del seu estatus legal”. “L’única Europa realment democràtica és la que reconegui la diversitat interna com un valor positiu, com un valor constructiu, del qual se senti orgullós”, ha dit el vicepresident del Govern amb motiu de la inauguració aquesta tarda de les jornades Arquitectes de la nova Europa, en què els expresidents d’Eslovènia, Lituània i Moldàvia analitzaran els processos polítics que a mitjan segle XX van portar a la creació de nous estats a la vella Europa. El seminari, organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), se celebra demà al Museu d’Història de Catalunya.
Tenint en compte que “la història de Catalunya és una història europea”, el vicepresident del Govern ha considerat un encert celebrar aquestes jornades per conèixer alguns dels “grans esdeveniments significatius del canvi en profunditat que s’ha viscut els últims anys en l’estructura d’Europa”. “És positiu el privilegi de sentir en primera persona uns esdeveniments històrics de la història general d’Europa en primera persona, pels seus protagonistes”, ha manifestat Josep-Lluís Carod-Rovira. “Catalunya no pot tancar els ulls a la història europea. Ha de conèixer la seva història, ha de saber triar democràticament el seu propi camí i això només depèn del poble català”, ha manifestat Josep-Lluís Carod-Rovira. Ha matisat en qualsevol cas que “les experiències viscudes per altres nacions no poden ser mimèticament traslladades al present i al futur de Catalunya", ja que cada país “té les seves singularitats nacionals”.
El vicepresident del Govern
L’expresident de Lituània, Vytauytas Landbergis, ha explicat el procés que va portar el país a convertir-se en la primera república soviètica a proclamar la seva autonomia l’11 de març de 1990, iniciant així el procés de desmembració de la URSS. Una autonomia “recuperada” per segona vegada, primer després de la primera Guerra Mundial i després arran de l’ocupació soviètica. Landsbergis ha posat de manifest l’antiguitat de l’Estat, del qual aquest 2009 es commemoren 1.000 anys.
L’expresident de Moldàvia, Mircea Ion Snegur, ha explicat el procés que va seguir l’exrepública soviètica fins arribar al 27 d’agost de 1991, quan el Parlament va adoptar la Declaració d’Independència que la convertia en estat sobirà, independent i democràtic. Snegur ha parlat de les dificultats amb què es va trobar Moldàvia per consolidar el seu Estat, malgrat que ha constatat que 18 anys després “podem dir que Moldàvia s’ha constituït com un estat democràtic, un estat de dret amb una economia de lliure mercat”.
L’expresident d’Eslovènia, Milan Kučan, que no ha pogut viatjar a Catalunya per motius de salut, ha explicat en un missatge enregistrat que Eslovènia no “va emprendre el camí de l’autonomia perquè volgués aïllar-se”, sinó perquè davant “la falta de democràcia” i les “diferències en el reconeixement de les nacionalitats” de l’exIugoslàvia, el país “volia participar en els processos d’integració que respecten les normes democràtiques i que reconeixen els mateixos drets a tots els pobles”. Justament, va ser aquesta falta de democràcia i de respecte a les nacionalitats el que, segons l’expresident d’Eslovènia, va portar molts estats plurinacionals a desintegrar-se. Ara, afirma, “gràcies a la voluntat conjunta de tots els membres la Unió Europea ha esdevingut un subjecte en l’espai internacional”, on “els membres mantenen la seva pròpia sobirania”. Ara bé, “la identificació dels europeus amb la Unió dependrà de la seva capacitat de respondre als reptes dels nostres temps i que tots els ciutadans d’Europa puguem dir sobiranament i convençuts: nosaltres, gent d’Europa”. Segons Milan Kučan, “només aquells estats que estiguin disposats a modernitzar-se podran assegurar el seu desenvolupament estable i podran existir durant molt de temps. Això representa un gran repte i una gran esperança per a Europa i per tot el món”. Kučan va ser el primer president democràtic d’Eslovènia, sota el mandat del qual va assolir la independència l’any 1991.
Les jornades
Les jornades s’emmarquen en l’Any Macià, que commemora el 150è aniversari de Francesc Macià, “el gran restaurador de les institucions d’autogovern catalanes”, en paraules del vicepresident del Govern. L’objectiu, segons ha remarcat Josep-Lluís Carod-Rovira, és contribuir a “facilitar el coneixement i el debat d’alguns dels grans esdeveniments significatius del canvi en profunditat” que hi va haver a mitjan segle XX en l’estructura d’Europa, amb l’eclosió de nous Estats. En aquest sentit, el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Alfred Bosch, ha posat de relleu “l’enorme privilegi” que suposa poder conèixer la història europea a partir de “protagonistes de primer ordre, les persones més adequades per poder explicar els processos i fer-ne balanç” gairebé 20 anys després.
Les jornades es desenvoluparan demà dijous a la seu del Museu d’Història de Catalunya. A les 16.00 hores l’expresident de Moldàvia, Mircea Snegur, relatarà la seva experiència en conversa amb la presidenta de l’Associació de romanesos de Catalunya, Marcela Tatu. Finalment, a les 18.00 hores el protagonista serà l’expresident de Lituània, Vytautas Landsbergis, en conversa amb el cònsol de Lituània a Barcelona, Miquel Vila.