Josep-Lluís Carod-Rovira, candidat a la presidència de la Generalitat, ha demanat avui a diversos representants de confessions religioses que donin suport a un pacte per a la laïcitat, que comportaria el reconeixement a la pluralitat de religions per part de les institucions, però al mateix temps, el deure de les confessions de respectar els valors democràtics -entre ells la igualtat entre els homes i dones- i els drets humans.
Carod i el número 2 per Barcelona, Josep Huguet, han mantingut aquest migdia a Barcelona una reunió amb representants de diverses confessions religioses. A la trobada hi han assistit destacats portaveus de les religions musulmana, evangèlica, jueva i ortodoxa, a més a més de la pastoral de política i comunicació de la catòlica, la Unió de Religiosos de Catalunya i professionals de l'àmbit acadèmic.
ERC considera que l'augment de la immigració extracomunitària i la proliferació de nous moviments religiosos comporten una projecció social que els polítics no poden ignorar per més temps, perquè sovint genera polèmiques davant qüestions com la demanda de mesquites, la classe de religió a les escoles, o les parcel·les dels cementiris.
Així, el necessari respecte a la pluralitat no evita que existeixi el risc que es produeixin reaccions integristes o fonamentalistes que se serveixen de la religió i, altres vegades, es pretén mantenir subliminalment determinats privilegis confessionals "alguns dels quals el Govern del PP incentiva ideològicament en contra de la igualtat religiosa i la neutralitat".
Davant tot plegat, ERC considera convenient un "pacte per la laïcitat", perquè "la laïcitat és un valor cívic, positiu i imprescindible per enfortir la cohesió de les societats democràtiques, ja que com a valor, garanteix la separació institucional entre els representants civils i religiosos".
Carod ha confirmat que ERC defensarà la necessitat d'introduir el "pacte per la laïcitat" al nou Estatut sorgit de la reforma, per la qual cosa es proposarà que la Generalitat tingui competència exclusiva en matèria de formalització d'acords de cooperació amb confessions religioses. L'esmentat pacte suposa també promoure "un consens ampli" entre les confessions i les entitats municipals, especialment perquè no sorgeixin conflictes a l'hora d'obrir locals de culte o instal·lar cementiris.
Respecte a l'ensenyament religiós a les escoles, ERC vol que es garanteixi "la laïcitat" i aposta per demanar la reforma del que contempla la Llei de Qualitat al voltant de la nova assignatura de religió. Això no obstant, si que accepta que hi hagi una assignatura de "cultura religiosa i del pensament no religiós" que puntuï com a "crèdit comú generalitzat a l'ESO", mentre que "l'ensenyament religiós convencional" quedaria com a opcional i no curricular, pel que passaria a ser impartida en horari extraescolar.
Per augmentar l'autogovern en matèria de política religiosa, ERC proposa la possibilitat que el Govern traspassi a la Generalitat el Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, així com els recursos econòmics obtinguts del 0,53% de l'IRPF destinat a fins solidaris. Defensa, així mateix, la necessitat de promoure la "catalanitat" de les jerarquies religioses, potenciar l'actual Secretaria d'Assumptes Religiosos i crear la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa de Catalunya.