Carod demana 'valentia i coratge' a Nacions Unides i que reconegui el paper dels governs descentralitzats

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reivindicat avui “Catalunya com a actor internacional” davant de Nacions Unides i ha demanat a l’organització que tingui “valentia i coratge” i reconegui el paper clau que juguen els governs descentralitzats en la cooperació al desenvolupament. “No voler reconèixer la importància, la funció positiva, transformadora, dels nous actors de cooperació, és una mirada com a mínim de principis del segle XX, antiquada, irreal, poc pràctica i allunyada de la societat”, ha manifestat. El vicepresident del Govern ha presentat avui davant de la seu de Nacions Unides l’Estratègia catalana de cooperació multilateral al desenvolupament, un document que estableix les estratègies i prioritats davant la cooperació amb organismes internacionals multilaterals, que la Generalitat considera clau i prioritària perquè permet sumar esforços, capacitats i recursos de múltiples actors. Per això el document defensa un nou multilateralisme, amb una major participació i implicació dels governs descentralitzats. Actualment el Govern col·labora amb 15 programes o agències de Nacions Unides i canalitza el 12,56% de l’ajut oficial al desenvolupament a través d’organismes multilaterals. La presentació de l’Estratègia s’ha fet en el marc del seminari Governs descentralitzats i nou multilateralisme organitzat per la Generalitat i la Universitat de Nacions Unides (UNU) a Nova York, i en què han participat responsables de Nacions Unides i de governs descentralitzats com Flandes o el Quebec. En l’acte també han participat la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell; el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, David Minoves; el delegat de la Generalitat als EUA, Andrew Davis, i el director de la Universitat de Nacions Unides, Jean-Marc Coicaud.

Segons el vicepresident del Govern, no reconèixer el paper clau que juguen els governs no estatals i la societat civil en la cooperació “és absolutament absurd, és tancar els ulls a la realitat”, és “atrinxerar-se en actituds poc valentes, tenir una posició conservadora”. “Els estats ja no tenen el monopoli de la cooperació, tancar els ulls a l’evidència és com posar una porta enmig del desert. I és que Catalunya és un actor internacional”, ha manifestat. En aquest context ha recordat que governs com el de Catalunya fan una aportació “superior en recursos públics, en projectes i iniciatives a la de molts estats que formen part de Nacions Unides”.

Segons Josep-Lluís Carod-Rovira, mentre “els estats tenen el monopoli de la rigidesa”, “els pobles, les nacions, les nacionalitats, són més flexibles, més participatives, més vives. Tenen sovint unes dimensions més humanes”. També ha explicat que “els governs de països no sobirans com Catalunya tenen una virtut enormement positiva, un país sense una història colonial fa cooperació sense pretensions d’annexió territorial ni interessos militars ni econòmics”, un fet que genera “més confiança”.

Ha destacat el “paper de lideratge” que juga Catalunya entre països de característiques similars com el Quebec o Flandes que “s’emmirallen amb nosaltres, volen caminar conjuntament” i ha manifestat que el país està “disposat a liderar, a encapçalar aquesta visió de la cooperació”. Josep-Lluís Carod-Rovira ha celebrat que per primera vegada “un govern no estatal és present a Nacions Unides de manera oficial”, cosa que segons ha dit és justament “un reconeixement de Nacions Unides al paper de Catalunya i altres països com Flandes” pel que fa a la seva cooperació. “Nacions Unides en pren nota i estic convençut que en el futur hi haurà un reconeixement més gran de la cooperació que es fa per sota dels estats”, ha sentenciat.

En la mateixa línia la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, ha assegurat que el document presentat avui davant la seu de Nacions Unides (“el millor lloc on presentar la nostra estratègia”) és “l’expressió més òbvia del convenciment que els problemes globals només poden ser afrontats amb el suport de la totalitat de la comunitat internacional, sense excepcions”. “En el segle XXI els problemes no poden ser atacats unilateralment pels estats, sense comptar amb la resta d’agents internacionals”, ha manifestat Clavell, qui ha advocat per “reconèixer la participació de nous actors, particularment dels governs descentralitzats”. En aquest sentit, la viceconsellera ha destacat que el document presentat ara recull “la voluntat històrica de Catalunya d’assumir les seves responsabilitats en l’àmbit internacional”, no només per part de les institucions sinó també de la societat civil organitzada.