El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat avui el paper de la llengua com a “eina útil” per a la cohesió social, sempre i quan vagi acompanyada d’una actitud de “dignitat” i “respecte” cap a tots els membres de la comunitat. “Si no el gest serà artificial, contradictori”. El vicepresident del Govern ha inaugurat aquest matí les III Jornades Llengua i Immigració que se celebren durant tot el dia al Palau de la Generalitat i que enguany se centren en l’acolliment lingüístic. A l’acte han assistit el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós.

En la seva intervenció, Carod ha situat la llengua catalana com una “eina útil” per aconseguir la consecució d’un objectiu que ha considerat prioritari per al Govern, com és “tenir una societat cohesionada i poder aportar solucions per esvair barreres i donar a tots els membres de la nostra societat un espai de dignitat i respecte en condicions d’igualtat”. En aquest sentit, ha defensat la llengua no com “una finalitat a imposar”, sinó com “una eina que pot ajudar” a assolir aquest objectiu. I és que, tal com ha posat de manifest, “l’ensenyament del català als immigrants és útil perquè no afegeix segregació i per tant dóna oportunitats. És útil per esborrar o prevenir una fractura social lingüística”. Així mateix, ha constatat, parlar en català a una persona immigrada “constitueix un gest de reconeixement, significa que el considerem part de la mateixa comunitat”. En aquest sentit, Carod ha insistit que per cohesionar socialment la societat és “imprescindible donar un lloc de reconeixement, dignitat i respecte a tots els membres de la societat, també als que acaben d’arribar. I això és una qüestió d’actituds, de gestos”. “La llengua catalana serà una eina útil, solament si atorga aquest potencial de dignificació a tots els seus parlants i si respecta els drets dels nous membres de la comunitat catalanoparlant sense donar-los un tracte diferenciat”, ha sentenciat. I és que segons ha dit, si la comunitat catalanoparlant “vol assegurar la normalitat del català com a llengua pública comuna ha de permetre que les persones no catalanoparlants puguin percebre el català com a llengua útil i com a llengua respectada i de respecte a les persones”.

En tot cas, Carod ha volgut deixar clar que la llengua “és només un dels molts elements que conflueixen en la cohesió social” i, com a tal, “no pot eclipsar els debats sobre cohesió social i immigració”. Davant d’això ha fet una crida a la creativitat i ha considerat que les polítiques lingüístiques “han de ser tremendament intel·ligents i cauteloses”. “No ens serveix de res posar el pilot automàtic, s’ha d’observar amb cura i contínuament els efectes de l’aplicació de les nostres politiques perquè no siguin contraproduents”. En aquest context, ha destacat la validesa del Pacte Nacional per a la Immigració com a document per superar les “barreres, desigualtats de poder i eixos de segregació” que limiten la cohesió social. “Les polítiques públiques han de treballar perquè aquestes desapareguin o afectin al menys possible el desenvolupament social. I aquesta és la finalitat última del Pacte”, que “diagnostica correctament els reptes per a la cohesió social de Catalunya i proposa mesures per afrontar-los de manera estratègica”.


Les jornades

Sota el lema “Acolliment lingüístic: una perspectiva europea”, les jornades han de servir per presentar les principals línies de la política lingüística del Govern en relació a l’acollida de les persones nouvingudes i, alhora, per conèixer les recomanacions i els criteris establerts pel Consell d’Europa en aquesta matèria. També s’analitzen algunes experiències de diferents països europeus i, com en edicions anteriors, es tractaran aspectes que ajudin a millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua. En el marc de les jornades s’han programat diferents conferències, entre les quals destaquen les de Joseph Sheils, director de l’Oficina de Llengües del Consell d’Europa, o Claire Extramiana, de la delegació per a la llengua francesa i les llengües de França.

Carod ha remarcat la celebració d’unes jornades que versen sobre “dos grans temes centrals en la formació de la identitat catalana” que han tingut una “magnitud” important “en la història i el desenvolupament del nostre país”. Segons ha destacat, “permetran conèixer al més concretament possible l’abast i els límits de l’ensenyament de la llengua en el projecte integral de la cohesió”. “És una aposta valenta, però que sobretot busca fer més eficients els recursos destinats a l’ensenyament de la llengua a Catalunya”, ha manifestat.