El president d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, va enviar ahir al vespre un missatge inequívoc contra els que demanen insistentment el vistiplau del partit al pacte Zapatero-Mas sobre el nou Estatut. Davant d’una nombrosa audiència al Petit Palau de Barcelona, Carod va advertir que “si algú es posa més nerviós del compte, que no amenaci, que convoqui eleccions, nosaltres no tenim por i no acceptarem més pressions ni de dins ni de fora del Govern”.
Així mateix, va recordar que “justament quan més atacada, assetjada, amenaçada i criminalitzada s’ha sentit històricament Esquerra és quan ha tingut més suport popular”. Alhora, va puntualitzar que Esquerra farà el que consideri oportú amb coherència, ”no enganyarà la gent: si l’Estatut acaba essent bo votarà que sí, però si no compleix els mínims requisits no podrem donar-li suport”.
Carod va tornar a carregar contra l’acord entre PSOE i CiU i es va preguntar “com és possible que alguns dirigents reconeguin que d’aquí a dos o tres anys hauran de fer un altre Estatut? Això no és seriós”, va concretar. En el mateix sentit, va lamentar que la federació nacionalista trenqués la unitat que va permetre un text ambiciós aprovat pel Parlament català el 30 de setembre. Per al president, “només separats poden fer que perdem, només separats sempre arribarem a acords a la baixa, perquè en el moment que treuen el raspall de raspallar catalans... ja ens han fotut com sempre”.
El líder d’Esquerra també es va referir a la polèmica que envolta el ministre Sevilla per haver titllat de "xarnego" el primer secretari del PSC, José Montilla. Carod va qualificar aquesta actitud de “barbaritat” i va recordar que ell mateix ha estat el primer candidat a la presidència a la Generalitat amb un pare nascut fora de Catalunya.
El president d’Esquerra va cloure un acte multitudinari convocat per celebrar els dos anys de polítiques socials i nacionals al Govern català i que va comptar amb la participació dels sis consellers i del secretari general, Joan Puigcercós. El president del grup al Congrés va fer èmfasi en “el gran esforç de la nostra gent al Govern” i va defensar el seu paper per les millores aconseguides com en “reforçament de la imatge d’identitat de Catalunya, política lingüística, immigració o un model de Govern que dóna opcions a la classe mitjana”. Puigcercós va afegir que Esquerra ha aconseguit combinar “identitat i capacitat d’un país més just”, gràcies al seu “compromís social i nacional”.
Després de Puigcercós, van exposar la seva tasca de Govern el conseller del DURSI, Carles Solà; la consellera de Benestar i Família, Anna Simó; el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet; la consellera d’Educació, Marta Cid; el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero; i el conseller primer, Josep Bargalló.