El candidat a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha emplaçat avui el candidat del PSC, Pasqual Maragall, a demanar el reconeixement d'un marc català de relacions laborals i a fer-ho "davant dels barons territorials del PSOE". Carod ha dinat avui a Granollers amb un centenar de representants dels sindicats UGT, CCOO, CSC-Intersindical, USOC i també IAC (USTEC-CATAC) per exposar-los les seves propostes sectorials en l'àmbit laboral, entre les quals figura el reconeixement d'"un espai social català".

Més tard, i en roda de premsa, ha emplaçat el líder del PSC a assumir "el compromís explícit d'acceptar una reivindicació unànime en el món laboral, que és la conversió de Catalunya en un marc autònom de relacions laborables". "Això significa -ha dit- que la negociació col·lectiva en els diversos sectors es faci en l'àmbit concret de Catalunya, que es revisi a fons el marc competencial i es reclami el traspàs a la Generalitat de totes les competències en matèria laboral".

Per Carod, aquest compromís comportaria, així mateix, que el procés de reforma de l'estatut inclogui la possibilitat que els agents socials vagin al Parlament per realitzar les seves aportacions. L'interrogant que queda en l'aire, ha dit el secretari general, "és si Pasqual Maragall, candidat del primer partit de les esquerres a Catalunya, per què optarà?, ¿per la defensa d'un marc que beneficiï directament els treballadors catalans, o bé acabarà per posar-se al costat dels interessos de la burocràcia madrilenya o dels barons territorials del PSOE?".

Segons Carod, aquests "barons" socialistes "es posen a tremolar cada vegada que algú alça la veu per dir que s'ha d'acabar amb la cultura de l'Espanya subsidiària i que ha de ser substituïda per la cultura emprenedora que caracteritza el país". Per tant, ha indicat, "jo crec que Maragall ha de dir, tant si té responsabilitats de govern com si és el digne representant d'un partit de l'oposició, si afavorirà o no aquest marc català de relacions laborals". Ha subratllat, a més a més, que aquesta qüestió ha passat, en uns anys, de ser una reivindicació minoritària a una cosa que és compartida per pràcticament tots els agents socials catalans.

També ha retret a Maragall que en la visita que ha efectuat avui a Madrid hagi utilitzat, en ple segle XXI, paraules com "separatistes i separadors" que "formen part d'un llenguatge absolutament desfasat". "A l'espai polític de la UE –ha insistit– no hi ha lloc per a aquest tipus de llenguatge, perquè del que es tracta ara és de veure com organitzem de forma diferent les relacions de Catalunya amb els altres pobles europeus i, de forma particular, amb l'Estat Espanyol".

Respecte a l'afirmació de Maragall que els catalans no pensen "anar-se'n" d'Espanya, el candidat ha puntualitzat que "nosaltres, d'on no pensem marxar és d'on som, que és de Catalunya, però per la resta, resulta evident que les relacions amb l'Estat de cap manera no poden continuar com fins ara". "Jo crec -ha afegit- que no té molt sentit el discurs de la fraternitat, perquè en plena obertura de la UE no resulta lògic que l'únic horitzó que planteja per Catalunya sigui el de tancar-nos provincianament a l'Estat Espanyol, jo crec que hem de tenir una visió més àmplia".

D’altra banda, durant un míting a Granollers davant 350 persones, Carod ha al·ludit a una entrevista al president del Govern, José María Aznar, que publica avui un diari alemany. Sobre la possibilitat d'un procés sobiranista a Catalunya, "Aznar diu que sí, però estic segur que serà corregit en les properes eleccions", segons ha explicat Carod.

"Encara que sigui per una vegada a la vida, estic d'acord en part amb ell", ha dit, i ha demanat, per això, als votants "que aquest procés no només sigui corregit el 16 de novembre, sinó corregit i augmentat, perquè deixem les coses clares per primera vegada des del 1977", sortint d'aquest país "en anestèsia col·lectiva total".