En el marc d'un cicle de conferències sobre el futur model territorial d'Estat a la Universitat de Vigo, el president, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha explicat el model per al qual treballa Esquerra. Carod ha destacat des del primer moment de la intervenció, que ha fet en gallec, que tant ell com ERC tenen com a objectiu final la independència per Catalunya.

"Parlar d'Estat espanyol i no català", ha dit, "és de resposta clara: la independència és per nosaltres l'última estació d'un llarg viatge". En aquest sentit ha ressaltat que "el futur és la integració com a Estat en el marc de la Unió Europea on, com s'ha vist en el model de Constitució que s'ha presentat en referèndum, l'Europa dels pobles és una fal·làcia poètica enorme , un sonet impossible perquè l'afirmació de la realitat europea recolida en la mateixa Constitució és l'Europa dels pobles amb estat, per tant, dels estats".
 
Carod ha centrat el gruix de la conferència en explicar que ens trobem davant d'una oportunitat històrica amb la possibilitat d'encarrilar una segona transició. "Si la primera transició política va ser la de la recuperació de les llibertats democràtiques i individuals, ara ens trobem amb el deute de resoldre una assignatura pendent: la de la plurinacionalitat".

Així mateix ha recordat que la transició va aconseguir aplicar un model territorial basat en les comunitats autònomes amb el qual les reivindicacions de les comunitats històriques, Catalunya, Galícia i Eukadi, van quedar atenuades pel anomenat "cafè para todos".

En aquest sentit, ha dit que "un poble no és una província, ni la suma de dues, ni una ciutat autònoma a l'Àfrica. Vivim l'herència directa de l'Estat postfranquista i no ens hem sabut adapatar a les noves realitats".

El president ha dibuixat un escenari nou que no està previst ni recollit en els Estatuts d'Autonomia, com és la revolució de les noves tecnologies o el fenòmen de la immigració.

Carod ha dit que "cal adoptar solucions valentes. L' única solució democràtica, ara, és l'Estat federal, el federalisme plurinacional". Per això, cal avançar cap a un model igualitari per a tots els pobles, cultures i llengües que formen l'Estat. Ha recordat que l'Estat espanyol té una realitat plurinacional que no està reconeguda en el mateix sistema polític. "Espanya, com a Estat, té quatre llengües però la diferència amb Suïssa o Finlàndia o Bèlgica és que aquests països es presenten al món com un valor de diversitat, mentre que l'Espanya tradicional té al·lèrgia a la pluralitat, s'hi sent incòmode".
 
El president ha criticat que no es presentés la diversitat a com una riquesa cultural, com a un valor. "En la vida diària de l'Estat de llengua només se'n presenta una: RTVE, documents oficials, DNI, comissions nacionals, tribunals, etc."
 
Carod també ha apuntat a la reforma constitucional que cal fer endavant. En aquest sentit ha presentat un nou concepte de comunitat nacional que caldria per a un possible pacte federal. Ha distingit entre les comunitats nacionals que ja existeixen a l'Estat: Catalunya, Espanya, Galícia i Euskadi. Segons les seves afirmacions, aquestes comunitats, que haurien de ser els agents d'aquest pacte, els caldria tenir reconegut el dret d'autodeterminació, haurien de ser federalment sobirans i podrien estar compostes per una o més comunitats autònomes en el seu interior.
 
També ha repassat el que hauria de ser la transformació de les comunitats autònomes, que podrien ser les existents o de noves, podrien ser ja comunitats nacionals o convertir-s'hi sobiranament si la seva ciutadania així ho decidís algun dia.
 
Fianlment ha parlat també de l'Estat espanyol: "El problema no és ni gallec, ni basc ni català, sinó d'Espanya. Existeix una incapacitat clara per part de l'Estat de sortir de l'armari i reconèixer la seva realitat plurinacional. El nostre problema no és de concepció nacional sinó d'Estat; és a dir, una nació que no té Estat propi. Mentre que Espanya ja és un estat, però és difícil decidir quina és i què s'entén per nació espanyola".
 
Carod ha sintentitzat el projecte nacional per a Catalunya definint-lo com un projecte no ètnic sinó basat en els valors cívics, ciutadans i  d'integració. I ha recordat que "per nosaltres, la identitat nacional no és una herència sinó una lliure elecció. El nostre projecte és democràtic i basem la sobirania en una millora de la societat del benestar. El projecte d'una Catalunya lliure no es basa en el passat sinó en el demà, que ha de dependre únicament de la nostra voluntat democràtica".