El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha fet avui “una crida a tots els sectors socials, econòmics i polítics” a situar-se al costat dels interessos generals del país i a estar “alerta i exigents” en la defensa del corredor ferroviari mediterrani de mercaderies. “Exigents d’allò que és racional econòmicament, just socialment i una aposta de futur nacionalment”, ha dit, ja que tot i que s’ha avançat “la feina no està ni de bon tros acabada”. El vicepresident del Govern ha clausurat aquest migdia la jornada “Infraestructures de transport a l’Euroregió Pirineus Mediterrània”, organitzada per la Generalitat i la Cambra de Comerç de Barcelona amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre el paper que juguen les infraestructures de transport en la dinamització econòmica del territori.

El vicepresident del Govern ha insistit en la seva intervenció en la necessitat que “el corredor ferroviari mediterrani s’inclogui com a projecte prioritari en la xarxa transeuropea de transport” i ha recordat les al·legacions presentades en aquest sentit per la Generalitat davant la Comissió Europea, que està revisant la política en matèria de transports. Per aconseguir-ho, Josep-Lluís Carod-Rovira ha apostat per treballar de forma conjunta i unitària des de l’Euroregió, de la qual ha subratllat el seu “caràcter estratègic”. I és que, amb un PIB de gairebé 302 milions d’euros, els territoris de l’Euroregió concentren pràcticament el 3% del PIB de tota la Unió Europea), així com el 2,9% de la població (13,6 milions d’habitants) i el 3,4% de la superfície (157,8 quilòmetres quadrats). Segons el vicepresident del Govern, desenvolupar les infraestructures i els serveis de transport de l’Euroregió “és extremadament rellevant ja que només així es podrà activar el potencial econòmic dels seus membres i, a partir d’aquí, activar un dels corredors més potents del sud d’Europa, el corredor mediterrani”. “Ara és el moment de fer sentir la nostra veu a Europa per estructurar aquesta façana com un veritable corredor d’infraestructures”, ha manifestat. I és que la cooperació regional en matèria de transports no només facilita que les euroregions esdevinguin “pols de dinamisme i desenvolupament econòmic”, sinó que també ajuden a “superar l’encotillament dels interessos i les polítiques dels estats nació tradicionals”.

És en aquest sentit que Josep-Lluís Carod-Rovira ha lamentat “la ideologia centralista” que Catalunya i la resta de territoris de l’Euroregió “han patit durant dècades” dels governs francès i espanyol a l’hora de desenvolupar les infraestructures i que “encara patim”, especialment pel que fa al transport ferroviari que, segons ha dit, “és on més clarament es mostra la inexistència d’una visió euroregional”. Ha recordat en aquest sentit que encara no està garantida la connexió Tarragona-Castelló del tren d’alta velocitat ni la connexió transpirenaica pel mediterrani. “Malgrat les nombroses declaracions no hem vist encara ni una via, ni una travessa, ni un sol cargol. Aquestes connexions i el corredor mediterrani en general són l’equivalent en infraestructures a allò que en els contes infantils en diuen el conte infantil d’en Pere i el Llop. Ens les han anunciat, venut, pressupostat i cobrat en forma de dèficit fiscal tantes vegades que quan hi siguin ens semblarà gairebé un miracle, no ens ho creurem". Per això ha instat a treballar des de l’Euroregió per “superar algunes ineficiències, anquilosaments i rigideses típiques del centralisme d’alguns estat nació tradicionals” i s’ha mostrat convençut que “podem deixar de ser perifèria d’Espanya o França per passar a ser un eix central europeu”, per bé que “no és tasca ni senzilla ni barata”.

Segons el vicepresident del Govern, es tracta d’una “oportunitat com cap altre” per Catalunya i el conjunt de l’Euroregió, perquè “no hi ha dubte que l’emergència i el dinamisme de les agrupacions regionals permet superar algunes ineficiències, anquilosaments i rigideses típiques del centralisme d’alguns estats nació”. “La cooperació regional que ens brinda l’Euroregió està gestant el que pot ser un nou pol de desenvolupament econòmic al Sud d’Europa i nosaltres hi serem, a primera fila”, ha sentenciat.


Estudi sobre les potencialitats i febleses del sistema ferroviari

De fet, l’estudi El futur sistema ferroviari al territori de l’Euroregió Pirineus Mediterrània: potencialitats i febleses, encarregat per la Generalitat i que s’ha presentat durant la jornada, constata l’existència de dues xarxes aïllades culturalment i tècnicament (ample de via, senyalització, electrificació...) entre els estats espanyols i francès, que dóna resposta als interessos dels dos territoris i no a una visió euroregional. L’estudi també reflecteix, com ha destacat el vicepresident del Govern, que les actuacions dels dos executius “no han respost a criteris d’eficiència i encara menys de sostenibilitat” i per tot això considera necessari un posicionament conjunt de l’Euroregió.

En relació al transport de viatgers, proposa crear un comitè transfronterer de rutes, similar al que es va posar en marxa el 2005 per a l’aeroport de Barcelona, integrat per les institucions membres de l’Euroregió i els operadors de la infraestructura amb l’objectiu de cercar els operadors de serveis disposats a realitzar l’oferta més convenient des d’un punt de vista euroregional. Els responsables de l’estudi insisteixen també en la necessitat de potenciar la intermodalitat. D’una banda, amb estacions accessibles amb transport públic urbà i interurbà i, de l’altra, amb els aeroports de l’Euroregió, per evitar que els passatgers utilitzin aeroports més llunyans per a les connexions de llarg recorregut.

En relació al transport de mercaderies, l’anàlisi reflecteix la poca competitivitat del ferrocarril davant del transport per carretera, degut a les dificultats tècniques (diferents amples de via). De fet, el 2006 només es van moure per ferrocarril un 4% dels 113,8 milions de tones de mercaderies que van circular entre la península ibèrica i la resta d’Europa. I és que el transbordament de les mercaderies a les estacions transfrontereres incrementa notablement el cost. Transbordar una tona de ferrocarril a ferrocarril costa 13,9 milions d’euros, i de ferrocarril a carretera 2,6.


Estudi sobre l’accessibilitat i la mobilitat aèries

En la jornada també s’ha presentat l’estudi L’accessibilitat i mobilitat aèries a l’Euroregió Pirineus Mediterrània, dirigit per Òscar Olivé de Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA), ha analitzar la xarxa aeroportuària de l’Euregió que, segons els responsables de l’estudi, és un dels actius més rellevants i acredita un fort dinamisme i un important potencial de futur. En total s’han estudiat 52 instal·lacions de les cinc regions (21 aeroports i 31 aeròdroms).

L’estudi ha analitzat les dades de 2006, quan els aeroports de l’Euroregió van registrar 87,8 milions de passatgers, un 7 per cent dels 1.319 milions de passatgers que hi va haver als aeroports europeus. Del total de passatgers de l’Euroregió, 9 de cada 10 (78 milions) van utilitzar els aeroports de Catalunya, les Illes Balears i Aragó. De fet, només els catalans (Barcelona, Reus i Girona) ja van concentrar el 40 per cent del total de passatgers (35 milions). En canvi, els aeroports de les regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló només van rebre 9 milions de passatgers. I és que en aquestes regions tenen molt més pes els aeròdroms (el 2006 van concentrar el 78% de moviments de tots els aeròdroms de l’Euroregió).

L’anàlisi, tal com ha manifestat el vicepresident del Govern, constata la manca de connexions aèries entre els diferents aeroports de l’Euroregió i “la insuficiència de connexions transoceàniques”, uns “dèficits” que, per Josep-Lluís Carod-Rovira, “són els que han de marcar les línies a seguir per millorar l’accessibilitat i la mobilitat” a la zona. De fet, els responsables de l’estudi consideren prioritari impulsar a curt i mig termini connexions aèries entre els diferents aeroports, ja que actualment només hi ha una bona connexió amb les Illes Balears, atesa la seva condició insular. El document proposa realitzar el servei de connexió amb aeronaus petites des dels aeròdroms de la zona. També proposa impulsar connexions transoceàniques, especialment des dels aeroports de Barcelona i Tolosa, i diversificar els operadors i les rutes, sobretot en aquells que operen amb companyies de baix cost.

Així mateix, per tal de treure el màxim rendiment de les instal·lacions, aposten per impulsar-ne l’especialització per aprofitar així la complementarietat que ofereixen. En primer lloc, proposen una especialització geogràfica, en funció de l’abast de les rutes cobertes (domèstiques, euroregionals, internacionals o transoceàniques). I en segon lloc, una especialització funcional, diferenciant aeroports amb companyies de baix cost, amb aerolínies de bandera, mixtos, de mercaderies, d’aviació general o amb indústria aeronàutica. Finalment, aposten també per crear una marca pròpia (“Aeroports de l’Euroregió”) que permeti tirar endavant accions conjuntes de representació i promoció exterior.