Carod garanteix que la Generalitat 'no farà cap pas enrere' en el desplegament de l’Estatut 'per ambició política i nacional'

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha garantit avui que la Generalitat “no farà cap pas enrere” en el desplegament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el seguirà desplegant “al ritme més ràpid possible” amb la “màxima ambició nacional i política”. “Des del Govern desplegarem l’Estatut que va votar el poble en tots i cadascun dels seus articles, en la seva integritat, tal com estem fent, amb la màxima ambició nacional i política”, ha manifestat en la cloenda de la reunió de comunitats catalanes a l’exterior de l’Amèrica del Nord que s’ha tancat avui a la ciutat de Nova York. També han participat en l’acte la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell; el delegat de la Generalitat als EUA, Andrew Davis; el responsable de l’Àrea de Comunitats Catalanes a l’Exterior, Rafael Caballeria, i el president del Catalan Institute of America de Nova York, Joan Salavedra.

En la seva intervenció, el vicepresident del Govern ha insistit que “cap recurs d’inconstitucionalitat no pot parar la voluntat del poble de Catalunya de desplegar al màxim la integritat de l’Estatut”. “No hi ha cap motiu perquè el Govern de Catalunya hagi d’ajornar, retardar o esperar a desplegar el text per la decisió que hagin de prendre uns magistrats a 600 quilòmetres de Catalunya”, ha sentenciat. Sobre el nou Estatut ha destacat la importància que estableix a les relacions exteriors de la Generalitat, que “per primera vegada disposa d’una arquitectura institucional pròpia d’acció exterior”. “Per primera vegada es pot parlar de política pública d’acció exterior catalana”, ha manifestat.


Comunitats a l’exterior


El vicepresident del Govern ha insistit en la cloenda de la trobada de les comunitats a l’exterior de l’Amèrica del Nord que “no farem marxa enrere en el suport donat” als casals, a qui ha definit com els “ambaixadors civils de Catalunya”, una tasca que ha animat a mantenir, amb la col·laboració de la Generalitat a través de la delegació dels EUA i del seu delegat, Andrew Davis. “És la delegació dels catalans, la representació oficial i institucional dels catalans”, ha manifestat el vicepresident del Govern, qui ha animat les comunitats a utilitzar-la com a plataforma. També ha instat les entitats a exportar la llengua catalana, tenint en compte que “és un instrument d’identitat molt potent”, més enllà de valors com el “neguit, la creativitat o el talent dels catalans”. En aquest sentit ha recordat que “la presència de la cultura catalana al món està en el seu millor moment”, tenint en compte que el català és la llengua número 84 més parlada d’un total de 6.500, que la parlen 9,2 milions de persones i l’entenen uns 11 milions. Cada any a més s’editen 10.000 títols en català i és la desena llengua que més tradueix. “Estem en un moment d’esplendor internacional”, ha sentenciat.

De la seva banda, la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, ha volgut reconèixer la tasca dels casals de l’Amèrica del Nord, que “projecten una imatge de Catalunya molt moderna, molt dinàmica, en l’àmbit econòmic, cultural i acadèmic”. “Sou la nostra diplomàcia pública”, ha asseverat.

A Amèrica del Nord hi ha un total de 14 comunitats reconegudes oficialment que treballen amb el suport del Govern per projectar Catalunya des dels Estats Units. La majoria (11) es troben als Estats Units, en ciutats com Nova York (on hi ha el Catalan Institute of America), Houston, Irvine, Los Angeles, Miami, San Francisco o Washington. Les altres 3 són al Canadà. Formen part de la xarxa de 123 comunitats que hi ha distribuïdes arreu del món en una quarantena de països. Actualment 6.600 catalans resideixen a l’Amèrica del Nord (5.600 als EUA i 1.000 al Canadà), mentre que a Catalunya hi ha 5.800 ciutadans nord-americans. La comunitat catalana resident a l’Amèrica del Nord és majoritàriament jove, transitòria i molt dinàmica. De fet, contràriament al que passa en altres zones del món, gairebé la meitat dels membres d’aquestes comunitats tenen fins a 45 anys i d’aquests un 25% tenen entre 15 i 29 anys.

El viatge del vicepresident del Govern a Nova York es tancarà demà amb la presentació a la seu de Nacions Unides de l’Estratègia catalana de cooperació multilateral de la Generalitat, un document que estableix els criteris i prioritats de la cooperació catalana amb els organismes de caràcter multilateral. En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira ha manifestat que “més que mai Nacions Unides ha de ser valenta i entendre que els agents internacionals no són només els estats”. Cosa que, segons ha dit, queda perfectament reflectida en països com Moçambic, on la cooperació catalana i de països com Flandes és primordial.