El candidat a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reiterat avui que seria "més estètic" que el conseller en cap, Artur Mas, hagués deixat el seu càrrec per competir en "igualtat de condicions" amb la resta de candidats a la Presidència de la Generalitat i ha admès amb sorna que, una vegada descartada aquest possibilitat, "no se li pot demanar que passi a la clandestinitat" i "funcioni a mig gas" al seu lloc.

Carod ha ironitzat sobre l'assistència de Mas a un macroacte que organitza la Generalitat al Palau Sant Jordi el 6 d'octubre i al qual assistiran milers de jubilats i ha considerat "lògic" que "el primer ministre del país vulgui presidir actes d'aquestes característiques", malgrat deixar la resta de candidats en "inferioritat de condicions". Tot i així, Carod ha recordat que "la gent espera dels polítics no només bons discursos, sinó que governin bé" i ha afegit que "el dolent és que hi ha gent que ni fa bons discursos ni governa bé".

Carod s'ha referit, així mateix, al balanç de la legislatura presentada ahir per Mas i Jordi Pujol i, malgrat admetre que es podrien subscriure molts aspectes, ha denunciat que "ningú pot considerar satisfactori l'actual sistema de finançament". Per Carod, "el gran suspens" de CiU aquesta legislatura és "no haver aprofitat la seva capacitat d'influència i les seves bones relacions amb Aznar, al qual han fet president, per aconseguir un finançament que no sigui discriminatòria". "És el punt negre de l'obra de govern de CiU", ha conclòs.

El presidenciable ha fet aquestes declaracions després de la clausura de la jornada organitzada per l'associació Catalunya 2003 amb el títol «El món empresarial català i la seva internacionalització». Carod ha reclamat la implicació "civil" de l'empresariat català i que "facin constar públicament els seus criteris sobre el desenvolupament" de Catalunya.

En aquest sentit, s'ha compromès a establir una relació interactiva regular amb el món empresarial en cas de formar part del Govern de la Generalitat per "dissenyar una visió global de l'economia catalana i el món empresarial" i estudiar "a mig i llarg termini". En aquesta línia, ha advocat per recuperar "la idea noucentista de la Catalunya-ciutat" que suposa "transmetre els valors de modernitat a tot el territori" més enllà de la capital.