El candidat a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat aquest migdia que "no cal ser independentista per votar Esquerra, només fa falta voler el millor a Catalunya".
Així de clar s’ha manifestat el cap de llista del partit a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona en un acte organitzat per les JERC. Carod ha concretat que "en aquests moments, segons les últimes enquestes, una quarta part de l’electorat d’Esquerra és castellanoparlant, fet que demostra el fracàs dels que han intentat fer un línia divisòria" per motius de llengua entre els electors d’uns i altres partits.
El president del partit ha invitat a "pujar al tren" a tothom que desitgi el progrés de Catalunya i que se situï en l’àmbit ideològic del centre cap a l’esquerra. "El millor és que no estiguem teledirigits des de Madrid, perquè la gent visqui millor, per no haver d’esperar mesos i mesos una operació o per permetre l’emancipació del jovent", ha indicat.
Carod considera que "tots som catalans", amb independència de la llengua que parlem a casa o del lloc on haguem nascut, i "tenim el dret de decidir el que som, si en lloc d’un edifici de sis plantes en volem un de deu o si volem canviar el color dels pisos". Així, constata que "les classes populars i mitjanes tenim els mateixos interessos que els ciutadans que van arribar d’altres comunitats als anys cinquanta, seixanta o setanta. No podem fer catalans només per l’origen. Què fa català? Els cognoms? Depèn de la llengua que es parla en la intimitat?", s’ha preguntat.
El candidat ha contraposat el projecte obert i en construcció que representa Catalunya a una Espanya tancada que no ens accepta com a catalans.
Finalment, el cap de llista per Barcelona s’ha referit sense citar-los als candidats del PSC i CiU per advertir que "no em fiaria mai d’algú que hagués viscut aquí sempre amb consciència de ser andalús o gallec i ara decideix tot d’una ser catalanista". En referència a Artur Mas, ha recordat que es va catalanitzar el nom l’any 2000, un pas que ell mateix havia fet l’any 1977 a Tarragona, quan va retornar la llibertat després del franquisme.